El jutge deixa les famílies dels rurals assassinats a Aspa sense indemnització del Govern

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs de reclamació patrimonial presentat per les famílies dels dos agents rurals assassinats per un caçador a Aspa al considerar que el departament d’Agricultura no té responsabilitat en els assassinats i que aquests no s’haurien evitat si s’haguessin pres més mesures de seguretat. L’advocat de les famílies, Pau Simarro, va assenyalar a aquest diari que ja han presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem al defensar que la Generalitat “és del tot responsable”, ja que feia molt temps que els sindicats estaven reclamant més mesures de seguretat per a les patrulles de camp, les quals es van implantar de forma immediata després del doble crim. Per això, consideren que “està clar que sí que existeix responsabilitat per part de l’administració”.

L’Audiència de Lleida va condemnar a 45 anys de presó Ismael Rodríguez Clemente, el caçador de 31 anys que va assassinar a trets Xavier Ribes i David Iglesias al vedat de caça d’Aspa el 21 de gener del 2017. El tribunal li va imposar 22 anys per cada assassinat i un per tinença il·lícita d’armes. També va fixar en 1.077.473 euros la responsabilitat civil pels danys causats a les famílies de les víctimes. Part de la indemnització, 300.000 euros, ha hagut de ser assumida per la companyia d’assegurances del condemnat. La resta, un total de 777.473 euros, va ser reclamada a la Generalitat de Catalunya al considerar que era responsable per no haver dotat els agents dels mitjans de protecció i seguretat necessaris.

Després que la comissió jurídica assessora de la Generalitat rebutgés la reclamació patrimonial de les famílies de les víctimes, aquestes van presentar recurs davant del TSJC. Ara, el tribunal ha desestimat aquesta petició a l’assenyalar que no hi ha nexe causal entre el delicte i la responsabilitat de la Generalitat. Segons la sentència, a què ha tingut accés SEGRE, el TSJC assenyala que els assassinats van ser “implacables, sorprenents, inesperats i imprevistos, sense cap marge temporal de reacció defensiva de les víctimes” i que “ni tan sols van poder reaccionar a través dels botons d’emergència adossats als cinturons de treball”. 

Així mateix, considera que no pot prosperar la tesi dels demandants que si haguessin tingut més mesures de seguretat i protecció, com armilles antibales i un tercer agent rural armat, haurien pogut evitat els fets. De fet, assenyala que els danys patits per les famílies “no són imputables al funcionament del servei públic” sinó de “forma exclusiva” al condemnat.