Municipis de Lleida habiliten zones als cementiris o preveuen fer-ho per donar sepultura en terra a musulmans

Els espais públics estan constantment adaptant-se a una societat cada vegada més multicultural per la immigració. Els cementiris no són una excepció, per la qual cosa ja n'hi ha alguns a la demarcació de Lleida que tenen zones reservades per a difunts la religió dels quals no permet els enterraments en nínxols, com és el cas de la musulmana.

La zona reservada per a musulmans del cementiri de Lleida ciutat, que la Paeria va habilitar per primera vegada el 2020 davant de la impossibilitat de repatriar els cadàvers per la pandèmia, ha acollit fins ara els enterraments de 8 persones i 7 fetus.

“Gran part dels musulmans prefereixen rebre sepultura al seu país d’origen per descansar amb els seus avantpassats”, explica Abterrafie Ettalydy, portaveu de l’associació Magrebeida. Tanmateix, “molts d’altres voldrien ser enterrats aquí perquè els seus familiars els puguin anar a veure fàcilment”, per la qual cosa demana un espai més digne al cementiri. “Ara és una fossa comuna molt limitada”, valora. La religió islàmica obliga que la persona morta rebi sepultura en terra, només embolicada en un sudari –cosa que xoca amb la normativa sanitària catalana– i mirant cap a la Meca. El ritu jueu també estableix el sepeli en terra, encara que amb taüt. Les comarques de Lleida acullen prop de 55.000 musulmans.

A l’Urgell, el cementiri d’Agramunt també compta amb una àrea per als musulmans, on només hi ha una persona enterrada. L’ajuntament de Bellpuig està en converses amb aquesta comunitat per veure si és viable habilitar una zona en el seu. El de Tàrrega ja la té, però sense cap sepultura.Guissona, el municipi amb més immigració de la província, encara no compta amb espai per als difunts de religions amb ritus diferents de la catòlica (vegeu el desglossament). A Solsona, durant la pandèmia es va consultar a la comunitat islàmica sobre l’opció de tenir un espai reservat i l’ajuntament afirma que es tindrà en compte per a una possible ampliació del cementiri.Per la seua part, l’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, explica que al cementiri municipal històricament hi havia una part destinada a persones de religió protestant i que ara “estem tractant amb les associacions musulmanes que puguin tenir un espai, sobretot per als subsaharians, que se sepulten en terra”.D’altra banda, les dos principals poblacions de la Llitera i el Baix Cinca, Binèfar i Fraga, respectivament, no tenen cap espai per als que professen l’islam.