Un lloguer ja costa més del 40% de la renda a diverses comarques de Lleida

L’accés a l’habitatge de lloguer comença a posar-se difícil a la demarcació de Lleida, on en la pràctica totalitat el preu dels arrendaments supera el llindar del 30% de la renda a partir del qual els experts consideren excessiu l’esforç econòmic que suposa per a les famílies poder disposar d’un sostre.

“La probabilitat d’impagament hipotecari s’incrementaria a partir de quotes hipotecàries que superin el 30% de la renda bruta de la llar”, té dictaminat el Banc d’Espanya, que situa en aquest mateix llindar el dels arrendaments i que acaba que “l’augment dels preus del lloguer ha contribuït a generar situacions de sobreesforç, que es concentren entre les llars amb menors ingressos”.L’encreuament de les últimes dades disponibles a l’Incasòl sobre els preus del lloguer, que s’elaboren a partir de les fiances que es dipositen en aquest organisme i que estan tancats a juny d’aquest any, amb els de la renda mitjana disponible per comarques que difon l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a l’exercici del 2021, indiquen que el cost de dotze rebuts mensuals d’arrendament suposen un 53,46 per cent dels ingressos d’un contribuent a la Cerdanya i un 52,06 per cent a la Segarra, les dos comarques en les quals més intens és l’esforç que suposa disposar d’un sostre com a inquilí. Així mateix, la pressió supera el 40 per cent en dos comarques més, les dos del Pirineu, com l’Alt Urgell (47,63%) i la Val d’Aran (42,3%).La tendència alcista té vectors diferents en aquestes quatre àrees, en les quals les dades apunten a la demanda a la Segarra, on la població qual ha crescut en més de 1.100 habitants (4,9%) en cinc anys per atansar-se als 24.000, mentre que a les tres zones pirinenques assenyalen a l’oferta per l’estrebada a l’alça que els habitatges d’ús turístic, cada vegada més nombrosos, estan provocant en el conjunt del lloguer residencial.La taxa d’esforç financer supera un terç de la renda disponible en cinc comarques més de Lleida, que són el Segrià (38,1%), el Pla d’Urgell (36,69%), les Garrigues (35,85), l’Urgell (34,43%) i la Noguera (34,2%), i se situen entre aquest nivell i el 30% en tres: el Solsonès (32,44%), el Jussà (31,92%) i el Sobirà (31,65%).Únicament en una, l’Alta Ribagorça, la ràtio es queda per sota del 30%, encara que tan sols per tres dècimes.

Les administracions testen unes solucions que no acaben de ser-ho

El cost de l’accés a l’habitatge s’ha situat com un dels principals problemes econòmics, pels seus efectes sobre les rendes familiars; socials, per les conseqüències en l’emancipació juvenil i la natalitat; i també polítics, vista la presència recurrent en el debat. Una altra cosa és l’èxit que els responsables de les administracions estan tenint, atesa l’evolució dels preus, en l’aplicació de l’ampli catàleg de mesures que van assajant: la limitació de les pujades i els ajuts per al pagament mentre els plans de construcció d’habitatge social no acaben de saltar del paper al maó.