Salaris baixos i torns excessius posen en perill les policies locals

Els salaris baixos i les extremes condicions laborals de torns continus per salvar la falta de personal són les dos causes que estan posant en perill les plantilles de policia local a diverses capitals comarcals de Lleida, segons fonts del sindicat UGT. Aconseguir que estiguin per complet és una tasca àrdua per als consistoris, que han de superar llargs processos d’oposició per veure com després molts agents marxen ja formats a costa dels ajuntaments d’origen a altres poblacions on estan més ben pagats.

Segons aquest sindicat, la de la Seu, amb 14 efectius, és la policia local pitjor pagada de Lleida, mentre que a la de Solsona, amb 10, els efectius arriben a tenir diferències de més de 300 € als sous, segons categories. La de Mollerussa seria un exemple respecte a bona operativitat i la que té els agents amb millors sous, van remarcar. Segons les mateixes fonts, “d’una població a altra hi pot haver diferències de fins a 800 euros, segons els complements que se sumen al salari base, igual per a tothom”, la qual cosa genera una mobilitat contínua.

Les problemàtiques internes de la policia local van tornar a quedar en evidència aquesta setmana quan UGT, el sindicat majoritari de funcionaris a l’ajuntament d’Almacelles, va assegurar que la població porta més de dos setmanes amb un policia dels 8 que hauria de tenir i que cobreix torns diaris de dilluns a divendres per a una població de 7.700 habitants. L’ajuntament ja ha anunciat un nou procés d’oposició.

A Lleida, que té una plantilla de 249 policies, les capitals de comarca amb guàrdia urbana són la Seu (hauria de tenir 16 agents segons dades d’Idescat), les Borges (9), Balaguer (16), Tremp (5), Mollerussa (21), Cervera (7), Solsona (13) i Tàrrega (23), a més de Lleida ciutat, a les quals s’afegeixen Alcarràs (13) i Almacelles. Al Pont de Suert, Vielha i Sort falta aquest cos ja que les poblacions de menys de 5.000 habitants no han de tenir-lo tret que ho estableixi el Govern. En aquest cas val a destacar la particularitat de Vielha, amb uns 3.500 veïns, que ha optat per tenir vigilants amb funcions de policia però sense autoritat ni arma.

Durant aquest any, ciutats com Balaguer o Cervera han estat immerses en processos per estabilitzar les plantilles. La capital de la Segarra ja ha incorporat sis nous agents i en total comptarà amb 11 efectius que vetllaran per la seguretat del municipi. En l’última convocatòria per accedir a la policia local tan sols van superar les proves 9 dels 70 candidats que es van presentar. 

D’aquests, sis són els que han entrat en plantilla i els altres tres estaran en reserva per a futures incorporacions, segons la Paeria. Un cas similar és el de Balaguer, on tres dels 22 aspirants que es van presentar al concurs d’oposició per formar part de la borsa de treball d’agents de la urbana van aprovar les proves el mes d’agost passat. L’objectiu de la Paeria és trobar efectius de forma ràpida davant de la necessitat de disposar-ne.D’altra banda, algunes capitals compleixen les ràtios. En total, gairebé 150 guàrdies urbans atenen més de 112.000 habitants, més Alcarràs i Almacelles.

Accés unificat i clàusules de permanència com a solucions

Lleida és el principal objectiu com a destinació per sou i qualitat de treball i la fuga de policies és el que ofega els municipis més petits. Per aquesta raó, la conselleria d’Interior estudia mesures com incorporar clàusules de permanència en els contractes. També estudia impulsar una prova de selecció unificada d’agents de policia local a les regions policials de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran per donar resposta a les dificultats dels ajuntaments per convocar noves places. El mateix concurs podria generar una borsa de personal interí perquè els ajuntaments adherits al conveni puguin cobrir baixes o vacants.