El turisme de caça de luxe paga fins a 5.000€ per capturar un isard com a trofeu al Pirineu e Lleida

“Els caçadors s’estan emportant sorpreses per l’elevat preu de les licitacions. Els preus són prohibitius tret que disposis d’un poder adquisitiu molt alt”, expliquen des de l’ajuntament d’Alt Àneu, un dels consistoris pirinencs que aquest any s’han beneficiat del vector inflacionista que el negoci de la caça d’alt estànding està aplicant a les cotitzacions de trofeus cinegètics, especialment notable per a espècies com l’isard, que en algunes subhastes municipals s’ha atansat aquesta tardor als 5.000 euros per peça.

En el cas d’Alt Àneu, l’isard que sortia a subhasta per un preu de sortida de 4.227 euros va acabar sent adjudicat per 4.723, un encariment d’un 12% sobre una base que ja es considera elevada.

“Alguns s’aprofiten per fer negocis foscos. Hi ha furtivisme d’elit al Pirineu”

“Han arribat licitacions d’empreses que es dediquen a la caça. En els últims anys s’hi estan interessant molt més les empreses”, anoten.

Aquest augment dels preus també registra algunes excepcions, com la falta d’ofertes per a un isard de categoria trofeu que sortia per 5.000 a la Vall de Cardós i que va acabar sent objecte d’adjudicació directa per 3.600, encara que en aquest mateix consistori un altre exemplar d’isard de nivell selectiu es va encarir de 2.500 a 2.800, la daina va assolir els 1.150 i el cabirol se’n va anar als 600.

“Han baixat una mica”, expliquen des d’aquest consistori, on atribueixen aquesta reducció que “tenim pocs permisos”.

En efecte, segons coincideixen en diversos ajuntaments del Pirineu, les empreses de turisme cinegètic, que són les que més licitacions presenten, mostren una clara inclinació pels paquets.

Un exemple clar d’això és el resultat de la subhasta de peces de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars a la Guingueta d’Àneu, on els quatre isards de categoria selectiva que sortien a 1.600 euros cada un es van disparar a 2.851, la mateixa cotització que va assolir el cérvol tipus trofeu que s’oferia per 1.500.

Els preus de sortida que havia previst l’ajuntament de la Guigueta per a tres muflons, dos cabirols i sis daines es van doblar al passar de 1.100 euros a una forquilla de 1.913 a 2.213, de 400 a 750 i 805 i de 600 a un ventall de 1.115 a 1.213, respectivament, mentre el cérvol s’encaria per sobre del 50 per cent: de 1.000 euros a entre 1.390 i 1.685.

La inflació va ser menor amb els trofeus, encara que també van assolir preus elevats: 4.151 euros l’isard i 3.313 el mufló.

“S’estan encarint, porten tres anys pujant molt. Ha crescut l’interès. Abans es quedava algun sense adjudicar, però ara s’adjudiquen tots”, assenyalen fonts municipals.

La subhasta de peces i trofeus de caça, que constitueix una important via d’ingressos per als ajuntaments, que en casos com el de la Guingueta s’atansa aquest any als 45.000 euros, revela la consolidació d’un canvi estructural a la pràctica de la caça a l’alta muntanya, on el turisme cinegètic d’alt estànding, els principals escenaris lleidatans del qual són els del Sobirà i l’Alt Urgell, i en menor mesura els del Solsonès i el Jussà, està desplaçant el caçador tradicional mentre obre un mercat per als allotjaments de gamma alta.

Aquests trofeus s’ofereixen amb recàrrec a escopeters d’alt poder adquisitiu, tant d’origen estatal com procedents de l’estranger, especialment dels EUA, dins de paquets turístics que inclouen transport, allotjament i alimentació de gammes elevades.

Aquesta mutació, beneficiosa per a diversos sectors, floreix en paral·lel a les ofertes clandestines. “Alguns aprofiten per fer negocis foscos. Hi ha furtivisme d’elit”, explica Llorenç Ricou, responsable dels Agents Rurals a Lleida, que crida l’atenció sobre com de complicat resulta sorprendre aquests grups, encara que això no ha impedit atrapar-ne alguns durant els últims anys.

“Utilitzen visors tèrmics i armes d’alta precisió amb silenciadors”, i solen operar amb suport de guies que coneixen la muntanya, malgrat que també compten amb l’oposició dels caçadors locals, que solen alertar de la seua presència: “Veuen que els estan minvant la població.”

Els Agents Rurals dediquen dos grups especialitzats al furtivisme

Els Agents Rurals de la Generalitat compten amb dos grups especialitzats dedicats a la persecució dels caçadors furtius a Lleida, l’activitat dels quals en el cas de les peces majors es concentra al Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. “És un furtivisme complicat, de vegades fins i tot professional”, explica Llorenç Ricou, responsable del cos a la demarcació, que anota que “es tracta de serveis complicats” en els quals intervenen un mínim de cinc agents per operatiu. Des de començament d’any (de l’1 de gener fins al 7 de novembre), han denunciat 40 episodis de caça major furtiva. Per comarques, i al Pirineu, el volum de denúncies més gran per caça (inclou major i menor) i per pesca furtiva es concentren al Pallars Sobirà (48 aquest any, 131 en tres), seguit de l’Alt Urgell (24 i 72), el Pallars Jussà (15 i 38) i la Cerdanya (13 i 30) i, ja a certa distància, l’Alta Ribagorça (9 i 17).