PRESONS LA REINSERCIÓ
L'Estat elimina el subsidi que ajuda a reinserir 50 presos a l'any a Lleida
Anul·la el pagament per atur per a expresidiaris i els remet a l'IMV, que tarda mesos
Mig centenar d’expresos de la presó de Lleida –a la imatge– rep el subsidi d’atur per a alliberats de presó, en fase d’extinció.
El Govern central ha eliminat aquest mes el subsidi d'atur per a alliberats de presó, una ajuda que té com a objectiu facilitar-ne la reinserció social a l'oferir-los un mitjà de subsistència i que en l'actualitat té com a beneficiaris a Lleida 50 expresidiaris que comencen a refer les seues vides després de sortir de la presó.
El Govern central ha eliminat el subsidi d’atur per a expresidiaris, una ajuda social la finalitat de la qual consistia a dotar d’uns recursos mínims de subsistència les persones que surten de presó, i ha remès els seus beneficiaris a l’IMV (Ingrés Mínim Vital) des d’aquest mes. La mesura, segons coincideixen les entitats socials de l’àmbit penitenciari, afegeix traves a la reinserció dels presos alliberats al retardar el termini per cobrar. Això, a escala local, augmenta les dificultats d’un itinerari, socialment abrupte ja per si sol, que ara mateix estan recorrent mig centenar d’expresidiaris a Lleida.
Així ho indiquen les dades de la nòmina de subsidis del SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) del novembre, l’última que s’ha vist renovada en aquest àmbit, que a partir de l’1 de desembre entra en fase d’extinció per acabar desapareixent així que es vagin esgotant els períodes de gaudi dels exreclusos inclosos en la nòmina.
El decret obre l’accés a l’IMV per als joves de centres de protecció però no als de reforma
Una de les diferències fonamentals entre aquests ajuts es troba en la quantia, de catorze pagues de 480 euros (un 80% de l’Iprem o Indicador Públic de Rendes d’Efecte Múltiple) en el cas del subsidi d’atur i de 400,59 en la versió mitjana lleidatana de l’IMV.
I una altra, en el temps que es tarda a percebre’l: el primer ingrés del SEPE arriba al mes de sortir de presó, o als dos com a molt tard, mentre que la Seguretat Social tarda una mitjana de 141 dies (quatre mesos i mig) i es dona mig any per resoldre cada expedient.
En el cas de Catalunya, la situació es pot enrevessar una mica més que a la resta de l’Estat, ja que la gestió administrativa de l’IMV, és a dir, l’aprovació i la supervisió dels ajuts, es troba des del 24 de juliol i fins al 24 de març (tret de pròrroga) en fase de traspàs de l’Estat a la Generalitat, un període de transició en el qual no és descartable que es puguin registrar disfuncions.
La Generalitat s’ha marcat com a objectiu reduir a 66 dies el període mitjà de tramitació de les sol·licituds, el doble, en qualsevol cas, del que requeria el SEPE per a les seues.
Una reforma per facilitar la reinserció dels joves delinqüents
“S’eliminen les particularitats d’accés al subsidi d’atur fins al moment previstes per al col·lectiu de persones alliberades de presó”, assenyala, succintament, el decret que ho estableix, en el qual “s’introdueixen les modificacions necessàries” en l’IMV (ingrés mínim vital) que “atenen les particularitats d’aquest col·lectiu”. Aquests retocs afecten la catalogació de les unitats de convivència i rebaixen de 23 a 18 anys l’edat mínima per accedir a l’IMV, un requisit que, si s’hagués mantingut, hauria impactat de manera especialment intensa en les expectatives de reinserció dels delinqüents que surten de la presó amb menys de 23 anys, és a dir, en la fase de més activitat del que en criminologia es coneix com carreres delictives.
La nova configuració d’aquesta ajuda, que manté com a condició que els períodes de reclusió hagin tingut una durada superior als sis mesos, deixa fora els alliberats de centres de reforma de menors al no incloure’ls de manera específica encara que siguin majors d’edat o de 16 anys (edat laboral). Aquest col·lectiu haurà d’esperar a complir els vint-i-tres anys per demanar l’IMV, una exigència de la qual també s’exclou els menors “que provinguin de centres residencials de protecció de menors” o hagin “estat sota la tutela d’entitats públiques de protecció de menors dins dels tres anys anteriors a la majoria d’edat, o siguin orfes absoluts, sempre que visquin sols sense integrar-se a una unitat de convivència”.
En general, per a qui no formi part d’una unitat de convivència, “l’edat mínima de la persona titular serà de 23 anys, tret dels supòsits de dones víctimes de violència de gènere, víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual en els quals s’exigirà que (...) sigui major d’edat o menor emancipat”.
