AIGUA MEDI AMBIENT
Musclo zebra: l'amenaça silenciosa a les infraestructures d'aigua de Lleida (i de l'aigua potable)
El musclo zebra colonitza embassaments i canonades, amb concentracions de fins a 40.000 exemplars per m². Els experts alerten del risc de col·lapse.
Una espècie invasora, el musclo zebra, està colonitzant silenciosament les infraestructures d'aigua de Lleida, posant en risc el subministrament d'aigua potable i de reg. Segons els experts, aquest mol·lusc pot arribar a concentracions de fins a 40.000 exemplars per m2 en basses de reg, obturant completament canonades de menys de 50 cm de diàmetre i causant pèrdues de càrrega de fins al 70% en les de major mida.
“L’espècie pot arruïnar una instal·lació de reg a pressió o una xarxa de proveïment d’aigua si no se n’evita l’entrada i/o no es tracta de forma adequada i eficaç”, adverteix sobre l’expansió del musclo zebra Antoni Palau, professor de la UdL i expert en aigua que fa dos dècades que investiga la presència d’aquest mol·lusc als canals i la xarxa de distribució del Canal d’Urgell.
Detecció en embassaments de Lleida
La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) va confirmar la setmana passada la presència d’exemplars adults d’aquesta espècie invasora a l’embassament de Santa Anna, la “detecció reiterada de larves” a Canelles i l’existència d’“indicis de presència larvària” a Escales, Oliana i Terradets.
Aquesta confirmació oficial sobre el seu grau de colonització dels embassaments no significa, en qualsevol cas, que l’espècie es trobi confinada en els trams mitjà i superior dels grans rius de Lleida, sinó que la seua presència està constatada en tots els esglaons dels sistemes de regadiu, especialment a l’Urgell i l’Aragó i Catalunya, i sembla evident en els de distribució d’aigua de boca.
Des de ja fa uns anys, explica Palau, “en els fons i el litoral de basses de reg amb musclo zebra van ser habituals concentracions d’entre 10.000 i 40.000 exemplars per m²”. A això s’afegeix que “en conduccions d’aigua de menys de 50 cm de diàmetre l’obturació sol ser total”, mentre que “en les de més mida es pot arribar a pèrdues de càrrega per obturació del 60% al 70%, fins i tot més”.
I això anirà a més o a menys? La “velocitat d’avenç dependrà de les condicions hidrològiques de cada embassament”, anota l’expert en aigua, que, no obstant, apunta que, atesa la seua “capacitat expansiva”, la “distribució de l’espècie es projecta a futur amb una expansió que sens dubte serà constant i exponencial”. “La casuística documentada en altres conques”, afegeix, “permet asseverar aquesta projecció a futur sense marge d’error”.
En aquest escenari, “l’afectació pot i sol ser total”, una cosa les conseqüències de la qual són el “desproveïment i possible augment de condicions insalubres en xarxes d’aigua potable i, en el cas dels regs a pressió, àmplies superfícies sense reg, pèrdua de producció agrícola i la necessitat de substituir o condicionar de nou tota la xarxa de canonades”, assenyala.
Els efectes principals de les seues “poblacions sedentàries” i de reproducció precoç consisteixen en “l’obturació parcial o total de conduccions d’aigua de qualsevol diàmetre” i en “la degradació de parets i de la mateixa qualitat de l’aigua en dipòsits”. Com es pot actuar davant d’aquesta espècie? “El musclo adult és molt difícil d’erradicar”, explica l’expert, que destaca una gran dificultat als pantans “per la complexitat del maneig de grans volums d’aigua i els serveis de funcionament”. En canals i en infraestructures menors, un “buidatge i assecatge periòdic, almenys una vegada a l’any, pot alentir l’expansió i delimitar els seus perjudicis”, afegeix, però “si no s’actua de forma immediata i contundent quan es detecta, l’erradicació és impossible”.
Com afrontar la “inevitable convivència amb l’espècie”
“Col·lapse” és la paraula amb què Palau defineix les conseqüències de no actuar davant del musclo zebra. “Duplicar totes les infraestructures per sanejar les afectades sense perjudicar la continuïtat del proveïment és una primera mesura estructural important en la inevitable convivència amb l’espècie”, diu. “Dessecar dipòsits i conduccions d’aigua en determinades èpoques de l’any és una altra mesura eficaç”, anota. “El problema –afegeix– no es resol matant la població de l’espècie perquè el que genera les obturacions són les valves del musclo zebra, que continuen fortament fixades a les parets.”
A més dels problemes en infraestructures, el musclo zebra altera profundament els ecosistemes aquàtics. Pot filtrar fins a 1 litre d'aigua per dia, reduint el fitoplàncton i afectant tota la cadena tròfica. També competeix amb espècies natives de mol·luscs, sovint desplaçant-les. El cost econòmic associat a la seva gestió i control es xifra en milions d'euros anuals.