INFRAESTRUCTURES LES DEBILITATS
Crancs i mol·luscos exòtics colonitzen i danyen dipòsits i canonades a Lleida
Sis espècies més se sumen a l'amenaça del musclo zebra per a les xarxes hídriques
‘Yabby’. El Cherax destructor és un cranc d’origen australià, considerat invasor i capaç d’excavar túnels a profunditats de 50 centímetres a 2 metres. Sobreviu en aigua dolça d’1 a 35º. - CHE
cloïssa asiàtica. La Corbicula fluminea és un mol·lusc bivalve i invasor
que altera els ecosistemes i les closques del qual, a l’assolir els quatre
centímetres de diàmetre, arriben a obturar les conduccions d’aigua.
cranc roig. El Procambarus clarkii, invasor i d’origen americà, excava
talussos de basses i séquies per refugiar-se. De color vermellós i blavós,
arriba a mesurar 12 cm i és letal per al cranc autòcton.
fisa. La Physella acuta o Physa és un mol·lusc naturalitzat amb forma de
caragol de mar que arriba a tenir com a adult 1,7 cm de llarg i un d’ample
i que ha començat a obturar canonades i filtres de xarxes de regadiu.
briozous. Espècies de microorganismes sèssils filtradors, similars a les
esponges, i bioconstructors: es queden al lloc al morir i formen un substrat
secundari sobre el qual la seua espècie, o d’altres, segueixen creixent.
cranc senyal. El Pacifastacus leniusculus, exòtic i invasor, encara que
emparentat amb l’autòcton de potes blanques, té un color marró verdós i
és també excavador. Arriba a mesurar 16 cm i pesar cent grams
Mitja dotzena d'espècies exòtiques de mol·luscos, crancs i esponges, algunes d'invasores i altres de naturalitzades, provoquen abundants danys en els dipòsits i xarxes de distribució d'aigua de reg i de boca a Lleida, a l'obturar els conductes per acumulació en alguns casos i al minar els talussos per excavar-los en altres ocasions.
No és només el musclo zebra: fins a sis espècies més de mol·luscos, crancs i esponges amenacen l’operativitat, i en alguns casos també l’estabilitat, de les basses de reg i de les xarxes de distribució d’aigua de regadiu i de boca a la demarcació de Lleida. Es tracta de la fisa, un caragolet d’origen nord-americà que ja es troba naturalitzat i la freqüent detecció del qual en canonades i filtres, en abundància, fa temps que genera inquietud en comunitats del Canal de Pinyana com la Junta de Sequiatge.
Apareix “amb relativa freqüència en el tram mitjà i inferior del Segre, des de l’antic poble de Tiurana fins a Aitona”, explica Antoni Palau, professor de la UdL i expert en aigua. Destaca que les basses de reg, amb aigües quietes i disponibilitat d’aliment per l’eutrofització (una cosa que també passa als rius regulats), “generen un hàbitat molt adequat” per a aquesta espècie, el control de la qual requereix l’assecatge de dipòsits i canonades.
A aquesta espècie se n’hi dos més d’invasores, la proliferació de les quals comporta el risc d’embossar les canonades on arrela: la cloïssa asiàtica i els briozous, un microorganisme similar a les esponges que s’acumula per capes, generació rere generació, fins a obturar les conduccions.
Els briozous són “un grup faunístic apassionant des d’un punt de vista biològic, però amb un enorme potencial d’afectació a conduccions de reg. Hi ha pocs dubtes sobre la potencial gravetat de la seua proliferació”, anota l’expert. “Aquest any, després d’un 2024 pluviomètricament i hidrològicament humit que ha tancat un cicle de sequera, pot ser clau per veure què ocorre amb l’evolució de les poblacions i l’expansió de les espècies de briozous que estem seguint”, afegeix.
Juntament amb aquestes tres espècies de mol·luscos i microorganismes, n’hi ha moltes d’altres d’invasores de crancs: el roig i el senyal, el primer del sud dels EUA i el segon del nord d’aquest país, i el yabby, procedent d’Austràlia. Els tres desenvolupen una intensa activitat excavadora, ja sigui per construir refugis o per aconseguir aliment, que amenaça l’estabilitat dels talussos de basses i séquies.
Els dos primers, a més, han estat nocius per a la biodiversitat fluvial a l’introduir el fong Aphanomyces astaci, “el responsable de l’afanomicosi que ha delmat el cranc autòcton”, anota Palau.
L’expert no descarta l’arribada de més espècies invasores: “Com més es domestica la naturalesa, i això ho estem fent cada vegada més i millor a l’augmentar la pressió sobre els recursos naturals, més opcions perdem de protegir els ecosistemes naturals i la nostra pròpia qualitat de vida. Així de simple.” En aquest escenari, adverteix, al “gran nombre d’espècies de plantes, insectes, peixos i mamífers que no haurien de ser aquí i que han arribat directament o indirectament per la mà de l’home” al medi aquàtic, s’hi afegeixen “espècies autòctones del tot descontrolades com les plantes aquàtiques del curs del Segre a Lleida”.
