El Pou de Gel d'Alcarràs, a punt per ser visitat

Alguaire obrirà al públic el Pou de Gel del segle XVII durant la Setmana Cultural de l’abril d’aquest any. Aquest important patrimoni històric ja està restaurat, però encara no s’ha inaugurat. Només s’hi ha fet alguna visita durant les jornades de patrimoni. És l’únic pou de gel que conserva les bigues de fusta originals a l’estructura, “una cosa que el fa peculiar”, segons van indicar fonts municipals. Està situat al talús de la bifurcació del carrer Vista Alegre i el carrer els Timons, en el que avui és el sector nord-oest de la localitat.

Manté les característiques típiques d’aquest tipus de construccions. Té una planta circular de 7 metres de diàmetre, una profunditat d’uns 9 metres i està excavat al subsol geològic, i folrat després amb carreus de pedra perfectament tallada units amb argamassa. Segons referències documentals, hauria tingut una capacitat de 27.654 pams cúbics, mesura que correspon a 204 metres cúbics.

Les tasques de neteja del pou han permès deixar al descobert peces de ceràmica, metall i cuir

El que fa del Pou de Gel d’Alcarràs un element singular, diferent d’altres documentats fins ara, és que al fons de l’estructura es conserva in situ el sistema d’embigat de fusta sobre el qual es col·locava el gel. És l’únic documentat actualment a Catalunya, i està format per disset troncs procedents, per les seues característiques, d’alguna espècie d’arbre de ribera comuna al territori. Els troncs, simplement podats de fulles i branques llargues, s’havien col·locat sobre uns grans blocs de pedra, distribuïts per tota la base del pou. Aquests troncs, col·locats uns al costat dels altres, no estaven encaixats als murs del pou, sinó que simplement descansaven sobre les soleres.

A part de convertir-se en un nou element turístic i cultural del municipi, els treballs a la zona permetran urbanitzar l’àrea on se sap que es va assentar el primer nucli habitat d’Alcarràs. Finalment, i més enllà de les visites i obra urbanística que es puguin portar a terme, la seua conservació permetrà explicar el funcionament d’una activitat amb forta incidència econòmica entre els segles XVII i XX i que va quedar oblidada amb la industrialització i la comercialització de refrigeradors elèctrics.

La volta que el cobria no s’ha conservat, perquè es va ensorrar. Això va provocar que el pou s’utilitzés com a abocador de deixalles fins a quedar completament ple. Tanmateix, això ha permès recuperar una gran quantitat de material durant la intervenció com ara peces de ceràmica i metall i alguns elements de cuir, principalment soles de sabata i peces de la volta.