Les cases rurals perden 9.000 clients en dos anys per la competència dels pisos turístics

“Els HUT (habitatge d’ús turístic) treballen amb una normativa laxa, i això els permet oferir preus fora de mercat i que són atractius per a l’usuari”, denuncia Mario Mata, president de la Federació de Cases Rurals de Lleida.

Les cases rurals, entre les quals comencen a registrar-se tancaments, són com la branca més afectada per aquest format de negoci, una cosa que les converteix en l’únic subsector del turisme lleidatà l’activitat del qual minva quan el conjunt està assolint resultats històrics.

Les cases de turisme rural encadenen dos anys de caiguda en què han perdut 9.188 usuaris (una mica més del 10%): entre 2022 i 2024, el nombre de turistes va caure de 91.821 a 82.633, un volum que segueix per sobre del previ la pandèmia (78.325 el 2019) gràcies al fet que en aquells cinc anys l’afluència estrangera s’ha duplicat (de 4.780 a 8.022), segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

També cauen les pernoctacions, que després de créixer de les 182.869 prèvies a la covid a les 241.460 i 252.763 del boom de 2022 i 2023 s’han reduït a 215.179. La pèrdua, de 37.584 (-14,8%) en un any, també es dona entre els forans: les 15.622 del 2019 s’havien doblat el 2023 (33.827) per baixar un 24,2% (25.188) el 2024.

El vicepresident del Patronat de Turisme de la diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, coincideix amb Mata a assenyalar els HUT com a principal causa d’aquest declivi, malgrat que les mesures regulatòries han frenat la seua proliferació a Lleida. “Tenen una càrrega fiscal baixa i no tenen normatives per complir ni inspeccions per suportar. N’hi ha prou amb una llicència de l’ajuntament i treballen amb costos molt reduïts”, critica el president del col·lectiu.

“El turisme rural és el que més pateix les conseqüències dels HUT, pel tipus d’allotjament que ofereixen”, anota, mentre que crida l’atenció sobre un altre efecte de l’expansió dels pisos turístics: “No solen ser de gent del poble, sinó que es tracta de segones residències o cases comprades per oferir-les com a HUT”. Aquest model, explica, treu cases del mercat residencial, i això acaba afectant els negocis locals, el comerç de proximitat, perquè no és el mateix tenir diversos veïns tot l’any que alguns turistes uns caps de setmana. “És un cercle viciós –afegeix–: generen poca economia, extreuen rendes i redueixen l’atractiu turístic del poble al buidar-lo.”