Lleida concentra la meitat de la potència solar i eòlica autoritzada a Catalunya l'últim any

Les comarques de Lleida concentren la meitat de la potència eòlica i solar que la Generalitat ha autoritzat a Catalunya durant el 2024. Així es desprèn d’un informe l’elaborat per l’Observatori d’Energies Renovables del Fòrum Sella, segons el qual l’administració catalana va atorgar l’any passat permisos per a centrals solars i aerogeneradors que sumen 630,1 megawatts (MW), una mica més del 50% dels 1.194 autoritzats en el conjunt del territori català.

La resta de la potència renovable autoritzada a Catalunya es reparteix entre Tarragona, amb 273,9 MW eòlica i solar, Girona (165,5) i Barcelona (124,8), segons aquest estudi. El territori amb menys potència autoritzada és el que té una demanda energètica més gran, i subministrar-li electricitat és l’objectiu de projectes per a noves línies d’alta i molt alta tensió, algunes de les quals travessen les comarques de Lleida i són objecte d’oposició (vegeu el desglossament inferior).

El pes de Lleida és encara més gran al considerar que un de cada tres projectes per a centrals solars i eòliques autoritzats l’últim any es troben en aquesta província. Es tracta de 25 instal·lacions, gairebé totes fotovoltaiques, davant les 72 de tot Catalunya.

Tanmateix, no totes les centrals solars i eòliques autoritzades a les comarques lleidatanes poden construir-se encara. Moltes de les autoritzacions que la Generalitat ha atorgat a projectes d’energies renovables estan condicionades al fet que els promotors obtinguin el vistiplau de la comissió d’Urbanisme, un tràmit que molts encara no han completat. Aquests permisos condicionats pretenen evitar que centrals solars i eòliques perdin el punt de connexió a la xarxa elèctrica al no aconseguir-la en un període de quatre anys. És una cosa que ja ha passat a diversos projectes, que complica que puguin portar-se a terme i pot fins i tot abocar-los a la desaparició.

Tots els projectes autoritzats fins ara corresponen a la Generalitat. L’Estat, competent sobre els de més de 50 MW de potència, encara no ha atorgat cap autorització a les comarques lleidatanes.

Front de Diputació i 17 municipis contra la nova línia de Forestalia

La diputació de Lleida està coordinant les accions dels 17 municipis lleidatans afectats pel projecte de la LAT (Línia d’Alta Tensió, fins a 220 kV) que promou l’empresa Forestalia entre la subestació Cabanyera de Fraga i la de l’Espluga de Francolí per oposar-se a la construcció d’aquesta estesa. Està dissenyada per transportar fins a Tarragona, i des d’allà a Barcelona, la producció d’onze parcs solars amb 472.950 plaques ubicats al Baix Cinca. Fonts de l’empresa elèctrica van declinar pronunciar-se sobre la iniciativa dels municipis i van remetre a la posterior valoració d’aquestes al·legacions, una vegada hagi acabat el termini d’exposició pública del projecte. El traçat és similar a un altre de Red Eléctrica: l’empresa semipública fa un any i mig que construeix la nova línia dels Mangraners a l’Espluga i Begues i, després d’obtenir una declaració d’impacte favorable, està tramitant els permisos de construcció per a l’estesa de Peñalba al barri lleidatà. L’al·legació bàsica dissenyada per la Diputació, que en prepara d’altres a nom seu, denuncia la “indefinició i confusió” del projecte, que planteja dos traçats sense aclarir quin és el definitiu, i la “indefensió” que això causa tant als consistoris com als veïns. “L’ajuntament interpreta que el promotor falta al principi de transparència sense descartar que actuï de mala fe”, assenyala l’al·legació presentada per la majoria dels ajuntaments, que ressenya com “és patent el malestar de la població per les afeccions que una línia d’alta tensió pot causar en el municipi”. Les al·legacions consideren que el mètode utilitzat per valorar alguns dels impactes ambientals “resulta qüestionable i poc clar”. En alguns casos, els consistoris han optat per manifestar la seua “ferma oposició” al projecte, mentre que d’altres veuen com l’única alternativa viable “la que contempla el traçat subterrani i que a més haurà de seguir el traçat dels camins rurals preexistents”. Els projectes presenten l’estesa com una línia d’“evacuació” quan el traçat supera els 80 quilòmetres.

Mobilització per exigir preus “adequats” per finques d’Alcarràs

Una quinzena de propietaris de finques d’Alcarràs, agrupats a la plataforma d’afectats per les línies d’alta tensió dels macroparcs solars que les empreses Ignis i Solaria promouen en aquesta localitat del Segrià, es mobilitzaran avui per exigir una resposta i un acord amb preus “realistes” per l’expropiació de finques. Un portaveu de l’entitat, Francisco Fontanals, va explicar ahir que es demanen unes indemnitzacions “d’acord amb l’afectació” i que, ara per ara, “les quanties que ens plantegen són insuficients”. “No hi estem d’acord i només ens queda manifestar-nos”. Dilluns van vetar l’entrada de material a les finques d’Alcarràs.