SEQUERA REPERCUSSIONS
El Govern, a un pas de vetar granges noves o ampliacions en pobles del Solsonès
Entraran en emergència per sequera quan els embassaments arribin al 16%, a primers de gener si no plou
Són Solsona, Clariana, Navès, Olius, Pinós i Riner, dins de les conques internes de Catalunya
La Comissió Interdepartamental de la Sequera del Govern planteja vetar la implantació de noves granges i l’ampliació de les existents dins de les mesures que prepara i que són complementàries al pla de sequera, que entrarà en vigor amb la declaració d’emergència a les conques internes. Actualment estan en preemergència però si no es registren precipitacions està previst que entrin en emergència a principis del 2024, quan els embassaments arribin al 16% (ara estan al 17,7%), segons va explicar ahir el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. A Lleida aquesta situació afectarà sis municipis del Solsonès: Solsona, Clariana, Navès, Olius, Pinós i Riner. Si entren en situació d’emergència, s’aplicaran aquestes mesures i no s’expediran autoritzacions d’entrada d’animals bé a noves instal·lacions o a les que ja hi ha mentre no es garanteixi la disponibilitat d’aigua, com marca la llei de Benestar Animal.
Aquests sis municipis del Solsonès són a l’àrea d’influència dels embassaments de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç, al curs del Cardener, afluent del Llobregat, i proveeixen un total de 12.207 habitants, més de la meitat a la capital (9.881). En l’actualitat, la Llosa emmagatzema 14,62 hm³ i està al 18,28%, mentre que Sant Ponç compta amb 6,84 hm³ i està al 28,07%. Cinc s’integren a la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès a excepció de Navès, que és a la del Berguedà. El president de l’organisme, Daniel Rovira, va expressar ahir el seu malestar davant del que pugui succeir si s’agreuja la sequera amb pluges per sota de la mitjana durant gairebé tres anys. “Arribarà un moment, si seguim amb aquesta tònica, que caldrà pensar en una reducció de la cabanya i la conselleria haurà d’establir uns paràmetres valents i clars de com fer-ho”, a més de fixar compensacions. Va indicar que l’actual limitació a 210 litres per habitant i dia és suficient i que la conselleria pensa més a garantir l’aigua de boca que en les necessitats agrícoles i ramaderes. La preocupació és extensible a la resta d’alcaldes, que demanen pautes clares sobre el proveïment al bestiar. Segons el de Navès, Josep Maria Casafont, és la Generalitat la que elabora les guies per determinar la cabanya de cada explotació i “no pot delegar aquesta competència”. La majoria van coincidir que els embassaments estan buits per donar aigua a Barcelona i aquesta situació no pot repercutir ara en la ramaderia.
Garanteixen l’ús d’aigua en l’esport a canvi de tancar dutxes
Les mesures que prepara el Govern contemplen permetre el reg en esports federats i omplir piscines d’ús públic i esportiu sempre que es garanteixi la reducció del consum a través del tancament de les dutxes dels vestidors. L’objectiu és assegurar l’accés a l’esport. També es permetrà el reg de l’arbratge públic per evitar l’estrès hídric directament relacionat amb la caiguda d’alguns exemplars. Pel que respecta al turisme i a la indústria, serà incompatible l’ampliació o creació d’activitats que necessitin un gran volum d’aigua, el mateix que al sector urbanístic, de forma temporal. També es preveu reduir els cabals ambientals per emmagatzemar més aigua als embassaments amb soltes periòdiques als rius Ter, Llobregat i Muga.D’altra banda, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va declarar ahir el final de l’excepcionalitat al Baix Ebre, encara que es manté al Segre.