Els conills arrasen de nou cultius al pla de Lleida tot i que se n'hagi reduït la població

Moltes finques sembrades recentment amb colza, blat i ordi al pla de Lleida han aparegut arrasades pels conills. Han patit pèrdues d’entre el 70 i el 80%, malgrat que la seua població s’ha reduït sensiblement els últims mesos. Aquest descens es deu a la calor de l’estiu passat, a malalties com la mixomatosi i l’hemorràgia vírica i l’aplicació del pla d’acció cinegètica de la Generalitat, amb què s’han eliminat 437.585 exemplars (vegeu el desglossament). L’emergència per plaga de conills es va declarar la primavera passada i va finalitzar al setembre.

“La situació és molt preocupant i temem que tornarem a tenir una campanya desastrosa com la passada si no s’adopten mesures”, va indicar Núria Bacardí, agricultora de Ciutadilla amb cultius també a Verdú i Tàrrega. Bacardí va reclamar ajuda de l’administració i va criticar que no s’hagi utilitzat el fosfur d’alumini i mesures com la protecció d’arbres. Va reconèixer que “s’ha caçat moltíssim, fins i tot amb batudes nocturnes, però no és suficient”. Ahir va visitar finques de colza i cereal de Preixana devastades juntament amb agricultors d’aquesta població, Verdú i Miralcamp, que també s’han vist afectats per la plaga de conills que ja han assolat cereal, vinyes i fruiters. Els va acompanyar Pere Roqué, president d’Asaja Lleida, que va reclamar a la Generalitat que torni a declarar l’emergència cinegètica i utilitzi fosfur d’alumini per eliminar conills als caus que excaven als talussos de carreteres. Roqué va afegir que la vaga de caçadors per la polèmica amb els gossos de caça al setembre i octubre ha fet que, els últims mesos, “hagi crescut la fauna salvatge en general, en concret conills, cabirols i senglars”. Roqué va indicar que si aquesta situació continua “es deixaran de sembrar moltes explotacions”.La declaració d’emergència cinegètica per acabar amb la sobrepoblació de conills va començar a finals de març d’aquest any a les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues. Va incloure un total de 91 àrees de caça i 1.889 quilòmetres quadrats.

El regadiu alenteix la sembra de cereal i en secà ja arriba al 90%

Els agricultors del Canal d’Urgell tan sols han sembrat entre un 30 i un 40 per cent de les seues finques en zones de regadiu per la sequera a l’espera de precipitacions, una situació que pot canviar si plou al pla. En un any sense sequera ja ho haurien fet en el 80 o el 90 per cent, segons va explicar ahir el responsable de cultius herbacis i farratges de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Santi Vergé.Malgrat que la major part del sector espera que arribin les precipitacions per garantir els cultius, fer un canvi i apostar per l’ordi a partir del mes de desembre també és una alternativa per als productors. Vergé va explicar que plantar cereal d’hivern és per a molts agricultors un “comodí” per assegurar-se almenys una collita davant de la possibilitat que el pròxim estiu no disposin de prou aigua, com ja ha succeït en la campanya d’aquest any. Pel que fa a les zones de secà, l’època de sembra comença el 12 d’octubre amb l’arribada de les primeres precipitacions de la tardor. Aquest any, els pagesos han aprofitat la humitat d’algunes pluges per sembrar el 90% de les hectàrees de blat i algunes d’ordi. En algunes zones el creixement de la plantes ja pot observar-se, mentre que en zones més àrides com el Baix Segre la llavor no està seguint el procés natural, va remarcar Vergé. El fet que moltes finques encara no estiguin sembrades contribueix a explicar que els conills arrasin les poques parcel·les que sí que ho estan.Per la seua part, el president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, va indicar que encara hi ha temps per sembrar cereal d’hivern i que “és relativament aviat, ja que sol fer-se a partir de mitjans d’aquest mes, desembre i fins i tot el gener”. En aquest sentit, va ressenyar que la majoria estan esperant que es registri alguna precipitació perquè el terra no estigui tan sec. Ros va indicar que és factible que alguns agricultors puguin començar a sembrar i fins i tot regar, encara que serà a costa dels hidros (la mesura de regadiu imposada per la Casa Canal perquè tots els partícips tinguin dret al reg) de la pròxima campanya. De moment, Rialb i Oliana tenen més reserves en l’actualitat que fa un any.

Suport dels caçadors i el Segrià i l’Urgell, les més afectades

El 74% de les Àrees privades de Caça incloses en la declaració d’emergència cinegètica han assolit els objectius fixats per a la captura de conills amb un total de 376.373 exemplars caçats, mentre que el 26% restant han sumat 61.212 captures. La conselleria considera que s’està fent un esforç decisiu per part de la majoria de les societats de caça, encara que no pot abaixar la guàrdia per controlar la població d’aquest mamífer. L’Urgell i el Segrià són les comarques que han presentat més informes de desperfectes. S’ha comptabilitzat 1.279 comunicacions de danys en finques de 131 pagesos.