La CUP Tàrrega denuncia "l'espoli" de les restes òssies de la necròpolis jueva de Roquetes
La formació, que forma part del govern municipal, expressa "malestar" pel "silenci" del consistori en l'afer
Caixes amb les restes òssies de la necròpolis de Roquetes a l'entrada del Museu de Tàrrega-Urgell abans de ser traslladades a Barcelona.
La CUP Tàrrega ha criticat el trasllat a Barcelona d'una vuitantena de restes òssies de la necròpolis medieval jueva de Roquetes corresponents a la matança al call de l'any 1348. Les restes les van recollir dimarts responsables de Patrimoni de la Generalitat i van ser enterrades l'endemà al cementiri de Collserola. La formació ho qualifica "d'espoli" i denuncia que ja no es podrà investigar aquest "testimoni únic a escala mundial" que donava una "fotografia de la realitat de l'època". També ataca la "nocturnitat" amb la qual ha actuat el Govern i el "silenci" del consistori. De fet, la CUP diu que, tot i formar part del govern, no estava al corrent de l'actuació i expressa el seu "malestar i descontentament " amb la gestió municipal.
Les restes que s'han traslladat aquesta setmana van ser localitzades l'any 2007 i són la vuitantena que quedaven de les més de dues-centes que la Generalitat ja va cedir l'any 2007 a la comunitat jueva, una operació que també va generar polèmica.
Les fosses comunes de les Roquetes són considerades els únics testimonis d'avalots contra la comunitat jueva durant l'edat mitjana localitzats a Catalunya. Les restes que s'hi van trobar presentaven majoritàriament clars indicis de violència i corresponien a les víctimes del sagnant atac al call jueu de Tàrrega registrat l'any 1348, en ple episodi de pesta negra a Europa.
Aquest testimoni únic, però, ja no es podrà investigar més per la impossibilitat de desenterrar els cossos en un futur, lamenta la formació, que critica que la retirada de les restes del fons museístic targarí s'empara en un protocol acordat al seu moment enter la Generalitat i la comunitat jueva. "Ja l'any 2007 es va fer ressò d'aquesta problemàtica quan es van endur part de la descoberta sense poder ser analitzada i, disset anys després, la situació es repeteix", expressa la formació en un comunicat.
I conclouen: "Des de la CUP, denunciem la pèrdua d'aquest llegat que forma part del patrimoni local i posem sobre la taula la necessitat d'aturar actuacions d'aquest tipus en ocasions futures. Condemnem la presa de decisions per part de la Conselleria de Cultura i la Direcció General de Patrimoni en no utilitzar criteris científics i historiogràfics i cedir a les pressions".
"Malestar amb la gestió municipal"
La CUP també critica que, "davant aquesta situació, l'Ajuntament ha optat pel silenci en comptes de fer públic aquest greuge i ha optat per no contradir ni denunciar les decisions d'instàncies superiors".
La formació, que forma part del govern municipal, juntament amb ERC i el PSC, mostra el seu "malestar i descontentament amb la gestió municipal" ja que cap de les tres regidories que encapçalen havien estat informades de la situació. Això ha fet, diuen, que no s'hagi pogut "exercir cap mena de pressió per aturar l'espoli ni tan sals vetllar per a una bona comunicació i transparència".
