Controlat l'incendi que ha calcinat més de 200 hectàrees i ha obligat a confinar tres pobles de l'Urgell

Els Bombers donen per controlat dijous l'incendi de vegetació agrícola que es va declarar a Ciutadilla dimecres. No obstant, fins a darrera hora de la tarda d'aquest dijous els Bombers mantindran el dispositiu que continuarà repassant el perímetre hi rematant els punts calents. Hi treballen 27 dotacions. 

El sud de l’Urgell ha estat l’escenari del primer gran incendi de l’any a les comarques de Lleida en plena onada de calor. Ahir a la nit havia calcinat unes 209 hectàrees i havia obligat a confinar els veïns de Ciutadilla, Nalec i Verdú i tallar la carretera C-14 cap a Tarragana. El foc s’hauria originat en una recol·lectora.

L’incendi es va declarar a les 12.37 hores entre Vallbona de les Monges i Nalec. Inicialment va cremar terreny agrícola però es va propagar a vegetació forestal. Els Bombers de la Generalitat, que van muntar un centre de comandament a Solivella, van treballar durant la tarda d’ahir amb 79 dotacions, 12 de les quals aèries. Les flames van avançar a causa de la capacitat de l’incendi de llançar focus secundaris a més de 100 metres del capdavant. En l’extinció, també van col·laborar agricultors, que van llaurar camps amb els seus tractors, aconseguint aturar la progressió. 

Trenta-dos dotacions han treballat durant tota la nit en l'incendi, que ja està estabilitzat, 14 de les quals ho han fet al voltant del perímetre, remullant els punts calents i evitant cap represa del foc. 

L’alcalde de Ciutadilla, Òscar Martínez, va explicar que els mateixos veïns van aconseguir salvar “amb branques” l’ermita de Sant Roc. Segons l’alcalde, el vent va fer que les flames avancessin fins a la C-14, que cap a les 15.00 hores va ser tallada a Ciutadilla i a Belltall.

A la tarda, la Policia Local de Tàrrega va tallar també el pas a la C-14 a la capital de l’Urgell, formant-se llargues cues atesa la dificultat de passos alternatius. 

Segons Martínez, els voluntaris van salvar l’entrada de l’incendi a la zona boscosa del municipi. L’incendi es va propagar en direcció nord-oest, empès per un vent d’uns 15 quilòmetres per hora, pràcticament en paral·lel a la C-14, una via que es va haver de tallar al trànsit. Els efectius es van desplegar sobre una superfície d’unes 140 hectàrees. 

Per la seua part, els Agents Rurals es van fer càrrec de la investigació de l’origen, amb la hipòtesi que la causa ha estat en una màquina recol·lectora. Quant al terreny afectat, en un 70% seria agrícola i un 30%, massa forestal. No es descarta que hagin quedat calcinats també diversos magatzems agrícoles i pallers a la zona de la Torre del Sastre i el Comangras. A les 20.00 hores es va aixecar el confinament.

Vuit anys després dels dos grans focs de la Vall del Corb

El sud de l’Urgell, i més concretament la Vall del Corb, ja va viure un estiu complicat el 2016 quan dos incendis van calcinar en el seu conjunt 890 hectàrees, sent un conseqüència de l’altre. Concretament, el primer es va declarar la revetlla de Sant Joan al balneari de Rocallaura i va ser originat per un petard que va tirar un nen. Llavors van cremar una mica més d’un centenar d’hectàrees. Tanmateix, es va revifar gairebé un mes després a causa d’una ceps enterrats d’una rompuda d’arbres de feia més de vint anys, segons va explicar la llavors consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Els ceps van quedar afectats i es van mantenir com una carbonera. 

Les altes temperatures, la baixa humitat i el fort vent van fer que el foc sortís de forma espontània a la superfície. Es van cremar 790 hectàrees més.

Així mateix, l’incendi de Baldomar del juny del 2022 ha estat fins ara l’últim gran foc forestal que hi ha hagut a la demarcació. S’hi van cremar 2.702 hectàrees, que contrasten amb les 201 que es van cremar l’any passat a la demarcació. 

La Generalitat recorda que nou de cada deu incendis són causats directament o indirectament per l’acció humana (distraccions i negligències, entre d’altres) i porta a terme campanyes com Foc off, que pretén conscienciar sobre l’elevat risc d’incendi, provocat pel canvi climàtic, la sequera i les temperatures altes.