Era Corsa per sa Lengua complís enguan trenta ans

Eth collectiu Lengua Viua, creat en an 1994, tara possa der usatge sociau der aranés, hestege enguan era trentau edicion dera Corsa Aran per sa Lengua qu’ei eth sòn màger exponent. Aguesta simbolica corsa/caminada ges des de Montgarri, eth pòrt de Vielha e Les entà arribar en Vielha a on de costum s’i amasse un milèr de persones de toti es pòbles d’Aran en tot manifestar atau era sua estima per aranés. Aquiu se reivindique er usatge dera lengua pròpria d’Aran e s’autrege eth prèmi Lengua Viua creat en an 1996 tà guardonar a persones collectius o institucions que s’agen caracterizat pera sua defensa der aranés o peth sòn supòrt ath collectiu. Ath long des ans l’an recebut per exemple collectius coma es Pompièrs d’Aran, o persones coma era escrivana Pepita Caubet o Mossen Josèp Amiell. Enguan per prumèr còp aguest prèmi serà compartit.

Eth collectiu que hè d’autes accions coma eth teatre o es lectures en aranés tà Sant Jòrdi amièc endeuant tanben en an 2008 eth bastiment d’ua escultura en pèira de 6 mètres de nautada òbra deth dessenhaire André Ricard pair dera tèda olimpica des Jòcs de Barcelona 1992 que se placèc dauant dera sedença deth Conselh Generau d’Aran e qu’a devengut hons fotografic tàs aranesi e visitaires coma simbèu dera occitanitat der aranés e dera sua esséncia coma pòble diferenciat. Era escultura se financèc damb aportacion populara e damb eth supòrt de quauques institucions e empreses e se cedic ath Conselh Generau en an 2009.Entath hestejament deth sòn trentau aniversari eth collectiu repassèc, en mès d’abriu d’enguan, quauques d’aqueres realizacions en tot hèr era projeccion ena Audiovisuau de Vielha des fotografies de Miguel Fernández que pendent fòrça ans les seguic. Quauqui esquechi teatraus, òbra de Manuela Ané, completèren era vrespada en tot hèr ua crida ath besonh d’emplegar er aranés.Enguan eth collectiu presentarà deman un nau projècte culturau, en tot seguir era òbra poetica de Mossen Josèp Condó Sambeat, que començarà en dus des pòbles aranesi, Montgarri e Les, e que damb eth temps s’anarà estenent a toti.

Es Pompièrs, era escrivana Pepita Caubet o Mossen Josèp Amiell son quauquns des que an recebut eth prèmi

Ena plaça d’Aran eth collectiu tornarà a evidenciar deman era estima deth pòble aranés pera sua lengua e ne reclamarà era sua proteccion e usatge. Er aranés, patrimòni de toti, ei era tresau lengua oficiau de Catalonha mès eth sòn emplec recule d’aquiu eth besonh de Lengua Viua de seguir reivindicant ena sua defensa e usatge.