Cèrquen volentaris tà ua tèsi sus er aranés

Dus estudiants dera universitat alemana de Freiburg hèn actuaument un estudi sus er occitan e, en concrèt, era varianta aranesa. Vòlen damb aquerò analisar en prigonditat aspèctes coma eth sòn usatge sociau, eth lexic, era gramatica e era pronóncia des sòns parlants. Se tracte de Fiona Gehring e Marinus Wiedner. Andús amièn a tèrme tèsis doctoraus en airau des lengües romaniques. En cas de Ghering, indague sus lengües contemporanèes e neoparlants de lengües minoritàries en França e Espanha, coma son eth catalan, er euskera e er aranés. Ath sòn torn, Wiedner se focalize en estudi deth genre gramaticau en occitan medievau, en tot investigar era transicion deth latin ar occitan a trauès de manuscrits que daten des sègles XII e XIV. Enquiara data, an completat miei centeat d’enqüèstes e aspiren a duplicar aguesta chifra tà arténher ua mòstra mès representatiua. Era enquèsta includís ua gravacion orau ena qu’es participaires an de condar ua istòria en imatges en tot emplegar er aranés en www.socisurvey.de/aranes.

Gehring visitèc era Val hè dus ans, çò qu’evidéncie eth sòn compromís damb era comunitat locau e eth sòn interès per compréner de prumèra man era realitat lingüistica dera region. “I a fòrça pògui estudis sus er aranés e damb era mia tèsi voi contribusir a conéisher quina ei era sua situacion exactaments”, explique Gehring, qu’ahig que “autant Marinus coma jo coneishem er occitan, mès encara èm luenh de parlar-lo damb fluïdesa”. Era situacion actuau der aranés a estat objècte d’atencion de diuèrsi analisi, coma er Informe de politica lingüistica, publicat en 2021 pera Generalitat e que destaque es esfòrci amiadi entà promòir e protegir era lengua.