Er aranés cerque eth sòn lòc ena IA

Er auanç dera Intelligéncia Artificiau (IA) plantège un nau rèpte entath futur der aranés. Mentre er occitan estandard s’assolide en usatge cotidian d’aguest ecosistèma tecnologic emergent, era varianta aranesa cerque tanben eth sòn espaci. Tot apunte a qu’er occitan estandard aurà un papèr assegurat, pr’amor que dejà i a modèls d’IA, coma es desvolopadi pera startup francesa Mistral, qu’ac reconeishen e procèssen. “Era IA de Mistral emplegue ben es connectors en aranés, mès encara hèn errors en vèrbs, concordàncies e declinacions”, explique Jusèp Loís Sans, membre der Institut d’Estudis Aranesi, qui ahig: “milhorarà, perque ei un sistèma intelligent”.

Enes darrèri mesi an sorgit projèctes destinadi a democratizar er accès ara tecnologia d’intelligéncia artificiau, capables de generar valor autant en sector public coma en privat. Totun, e a despiet d’aguesti auanci, era manca de tèxtes e revirades publicades en aranés seguís en tot èster eth principau obstacle entara sua integracion efectiva. Ei de besonh un gran volum de tèxte entà entrenar ua IA.

Dauant d’aguesta situacion, se refòrce era importància de projèctes de traduccion coma era recenta publicacion deth Quishòt per Institut d’Estudis Aranesi (IEA) o es tèxtes d’Antoni Nogués. “Quant mès contengut i age disponible tà entrenar es modèls, mès precisi seràn”, concludís Sans. Entà garantir era preséncia der aranés enes modèls d’IA mès emplegadi, coma ChatGPT, era Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA) demanèc a OpenAI entrenar eth sòn modèl en aranés. Era responsa demorèc en arribar mesi e era companhia demanèc 10.000 èuros entath procès. “Ère impossible d’assumí’c”, se planh Jèp de Montòya, president dera institucion.

Eth futur, totun, se visione mès esperançador damb era aparicion de naues iniciatives privades coma Deepseek o IA publiques. Era Generalitat trabalhe en Aina, desvolopada en Barcelona Supercomputing Center (BSC), damb era collaboracion der IEA, que facilite tèxtes, publicacions e entrevistes -amassa damb es sues transcripcions- tà entrenar-la. Parallelaments, eth projècte Alia, coordinat tanben peth BSC e impulsat a nivèu estatau, dejà a entrenat modèls de revirada automatica ar aranés, aragonés e asturian.

Er Institut d’Estudi Aranesi seguís sense subvencions deth Conselh

Era Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana a denonciat era manca de finançament deth Conselh, quauquarren que, segons eth sòn president, a afectat as sues activitats de difosion der aranés. Des dera sua fondacion en 2014, arrecebèc 97.000 èuros en subvencions enquia 2018. Damb eth cambi de govèrn en 2019, es ajudes se suspenèren, a despiet d’ua aportacion de 20.000 èuros entre 2021 e 2022. En 2024, era entitat tornèc a demanar-les, mès eth Conselh escartèc naues subvencions, a despiet que se mostrèc disposat a collaborar en projèctes concrèti. Pera sua part, eth Conselh argumente qu’era institucion dejà compde damb hònts de finançament coma eth Govèrn, er Estat e consistòris coma eth de Naut Aran, e qu’eth sòn pressupòst entà politica lingüistica ei limitat.