La Fira torna el carrer a Tàrrega

Tàrrega va passar ahir, en poques hores, de la bullícia de la Fira del Teatre al Carrer, que cap a les cinc de la matinada feia les darreres actuacions a la zona de l’Espai Reguer, a la també enfeinada jornada del mercat setmanal de la capital de l’Urgell. És un dia en què contrasta la barreja colorista que brinden les parades del mercat amb els últims cartells que encara estaven ahir penjats anunciant els espais de la fira. Però el cert és que aquest canvi cada vegada es porta a terme més ràpid.

De fet, fa uns anys era fàcil veure firaires fins a dos o tres dies després del certamen. Solien ser fonamentalment grups de joves que anaven acompanyats de gossos i que aprofitaven per escurar fins a l’últim sospir de la fira.

La Fira de Teatre va fer ahir les últimes actuacions cap a les cinc de la matinada a l’Espai Reguer

Tanmateix, el públic ha canviat i la gent que va ara a Tàrrega és més pràctica, pul·lula menys per la localitat i acudeix directament a l’espai escollit per veure l’obra que ja porta pensada des de casa. I és que sorprèn veure com són capaços de localitzar espais de representació que no seria gens fàcil situar al mapa fins i tot per als autòctons, com és el cas de l’Espai Zebra, en una petita entrada del discret carrer Mossèn Serret, o l’Espai Silere, situat al carrer del claretià Ferran Saperas.

El cert és que amb els anys les coses canvien. D’aquella fira original que combinava gairebé igual el teatre i els concerts de música, es va passar a un certamen estrictament de teatre que s’ubicava únicament a la zona històrica de Tàrrega.

Després el certamen va anar estenent els seus tentacles fins a oferir en l’actualitat vint-i-sis escenaris repartits per tota la ciutat i fins i tot fora, com succeeix per exemple amb l’Espai Molí del Talladell.

Aquest any, com a novetat, l’escenari més gran de la fira, la plaça de les Nacions sense Estat, s’ha dedicat íntegrament a projectar l’art urbà, la pintura, la dansa, el ball hip-hop i la música com ocorria en els orígens. “És una iniciativa pensada per als més joves”, comenta el director, Jordi Duran.

La fira s’adapta a cada època sense casar-se pel camí amb un altre itinerari que el de la seua pròpia història.