L’‘última exposició’ de Benet Rossell

L’ànima i el record del polièdric artista Benet Rossell (Àger, 1937-Barcelona, 2016) poden veure’s fins al mes de novembre a l’exposició A quattro mani de la galeria Àmbit, al carrer Consell de Cent de Barcelona, que obre la temporada de la sala. Es converteix així en la primera mostra pòstuma dedicada al lleidatà, mort el 21 d’agost.

Traient inspiració de les col·laboracions històriques entre pintors i ceramistes, A quattro mani presenta les peces ceràmiques de Paola Masi intervingudes per Benet Rossell en un treball que van portar a terme conjuntament entre el mes de novembre del 2015 i el juny del 2016, i durant el qual, en paraules dels responsables de la sala, es “van generar moments únics, tant en el procés creatiu, en el qual els dos artistes es van acompanyar mútuament, com en la transmissió recíproca de visions entre un mestre i una jove promesa de l’art contemporani”. És per aquest motiu que les peces exposades representen l’“expressió al mateix temps d’habilitats tècniques indiscutibles i d’un treball íntim i jocós entre les profundes sensibilitats dels dos artistes”. A més, durant aquest recorregut creatiu, Benet Rossell i Adolf Alcañiz van realitzar un vídeo que es pot veure durant la visita a la mostra i que recull una conversa entre l’artista lleidatà i Masi. D’altra banda, el cicle Cafè Curt, que se celebra cada últim dimecres de mes al Cafè del Teatre de Lleida, estarà dedicat avui a Benet Rossell. La sessió, comissariada per Carles M. Sanuy i l’esmentat Adolf Alcañiz, estarà formada per títols de la seua producció creada a cavall de París, Barcelona i Lleida, com ara París la cumparsita (1972, 25 minuts), Holes (1969, 3 minuts), Pa i fang (1975, 11 minuts), Carob Way (1986, 17 minuts), La tour Eiffel c’est une radiographie (2007, 5 minuts), Llim a l’ull (2009, 4 minuts) i Garrotins del cava (2015, 5 minuts). D’aquesta manera, Cafè Curt trenca la seua dinàmica de curtmetratges d’actualitat per dedicar l’inici de temporada a l’autor lleidatà més emblemàtic en la creació de cine alternatiu i que va trobar en el curtmetratge el format ideal amb el qual expressar-se. El seu cine és fonamentalment experimental, encara que va exercir també com a guionista i com a director d’art en cine industrial amb Francesc Betriu en títols com per exemple La ciutat cremada.