Viola, un artista de pel·lícula

“Si Viola alguna vegada ha d’escollir entre la vida i l’art, inequívocament es queda amb l’art.” Parafrasejant aquesta descripció del dadaista Francis Picabia, el col·leccionista i psiquiatre aragonès Javier Lacruz recordava ahir el pintor i poeta Manuel Viola (Saragossa, 1916- Madrid, 1985), format a Lleida i de qui el Museu d’Art Jaume Morera va inaugurar l’exposició Manuel Viola. El viatge d’Oniro, 1933-1985, amb motiu del centenari del naixement de Josep Viola, conegut com a Manuel Viola. Comissariada per Lacruz i organitzada pel Morera i la Diputació de Saragossa, inclou gairebé un centenar d’obres, així com documentació, i és l’exposició “més completa de l’artista”, segons Lacruz. No hi falta La saeta, quadre que va marcar un abans i un després en la seua trajectòria i pel qual Antonio Saura i Manuel Millares el van convidar a entrar al grup El Paso, on va trobar reconeixement i a partir del qual es va convertir en un referent. L’acompanyen Homenaje a Unamuno o Semana Santa. “La seua pintura vincula l’intern amb l’extern, el figuratiu amb l’abstracte”, va resumir Lacruz. També poden veure’s obres clau i d’altres que mai no va voler vendre, com Homenaje a Che Guevara, Ventana a la muerte, dedicada al seu pare, o Isla de los muertos, la seua última gran obra. La majoria són peces de grans dimensions en impactant blanc i negre i tons terrosos, com caracteritzava El Paso. En definitiva, repassa totes les seues etapes, des de la formació i les primeres activitats a Lleida, el seu exili a França, la col·laboració amb els intel·lectuals exiliats, el seu retorn a Espanya, l’ingrés a El Paso, la seua consagració i la producció fruit de l’estada a l’Amèrica del Sud. La mostra va poder veure’s a Saragossa fins al maig passat, com va recordar l’alcalde, Àngel Ros, i hi ha negociacions perquè arribi a Madrid, on va residir i va morir.