Crear al Pirineu

Mentre Olot acaba d’estrenar una nova residència de treball per a artistes i creadors, al Pirineu de Lleida el Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera ha superat ja les dos dècades de funcionament. Es tracta d’un espai que des dels seus inicis ha rebut creadors de totes les disciplines, investigadors de les ciències socials i naturals i estudiants en pràctiques.

El director d’aquesta residència creativa al Pallars Sobirà, Lluís Llobet, destaca que en aquests poc més de vint anys han passat pel CAN de Farrera més de 3.000 usuaris, amb estades de treball que poden variar des d’un sol dia fins als tres mesos.

Jaume Cabré, Feliu Formosa i Jordi-Pere Cerdà, Premis d’Honor de les Lletres, han residit a Farrera

Llobet s’alegra de l’aparició d’un nou centre creatiu a Olot, encara que lamenta que Farrera no gaudeixi del mateix suport econòmic del departament de Cultura de la Generalitat, que des del 2013 els ha retallat pràcticament a zero qualsevol tipus de subvenció. El centre de Farrera va nàixer l’estiu del 1995 després de la implicació municipal en una idea sorgida d’un grup de veïns. Va començar a funcionar en dos cases particulars i a les antigues escoles fins que el 2006 –l’estiu passat es van complir deu anys– es va estrenar la Bastida, un antic paller reconvertit en un modern edifici que és des d’aleshores un autèntic far cultural al Pallars Sobirà.

La gestió actual del centre va a càrrec de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i Natura de Farrera, amb 115 socis. Llobet recorda amb orgull que per aquestes instal·lacions han passat tres Premis d’Honor de les lletres catalanes: Antoni Cayrol (conegut pel pseudònim literari de Jordi-Pere Cerdà), Feliu Formosa i Jaume Cabré, a banda d’altres creadors amb premis nacionals com Miquel de Palol, Toni Sala, Biel Mesquida, Francesc Parcerisas, Josefina Castellví, Eulàlia Valldosera, Toti Soler o Jorge Wagensberg. També han decidit visitar el CAN de Farrera desenes de creadors internacionals: novel·listes com

Zackheim, Austin Smith o Tracey Warr; compositors com David Lumsdaine, Nicola Lefanue o Alberto Caruso; dramaturgs com Abbie Spallen i David Irving; o artistes i creadors visuals com Leigh Wen, Robert Bateman, Ann Quinn o Timo Vartiainen.

La programació del CAN és molt eclèctica, tant amb trobades i estades de creadors com amb programes específics, com per exemple el més veterà, el seminari de traducció poètica que impulsa la Institució de les Lletres Catalanes.

El mes passat es va inaugurar una nova residència creativa a Catalunya, en aquest cas a Olot, batejada amb el nom de Faber i dirigida per l’escriptor de Saidí Francesc Serés. Es tracta d’un projecte promogut per primera vegada a parts iguals per un ajuntament, el de la capital de la Garrotxa, i el departament de Cultura de la Generalitat, amb l’ambiciós objectiu de “convertir-se en la residència de Catalunya”, va explicar Serés. Cada any s’han previst sis períodes de quatre setmanes en què Faber rebrà almenys cinc residents professionals de tots els àmbits.

L’escriptor anglès Philip Hoare, la traductora finlandesa Satu Ekman o el poeta salvadorenc Jorge Galán són alguns dels primers residents.

Aplec Saó, intervencions en plena naturalesa Des del 2013, el CAN de Farrera organitza l’Aplec Saó, amb intervencions artístiques en plena naturalesa. La quarta edició se celebrarà el dissabte 15 d’octubre, amb un recorregut a partir de les 11.00 h per l’entorn de Farrera i la Coma de Burg per veure les obres d’Eulàlia Valldosera, Martín Llavaneras i Veronique Brill.