Lletres per sentir-les amb música

El cantant, compositor i poeta nord-americà Bob Dylan passarà a la història de la música. Això estava clar. Tanmateix, des d’aquesta setmana ha afegit una fita més a la seua aura: s’ha convertit en el primer cantautor a guanyar el Premi Nobel de Literatura. El seu insòlit nomenament per part de l’Acadèmia Sueca de seguida va causar enrenou. En uns casos, pels que es felicitaven argumentant que ja era hora, atesa la qualitat de les seues lletres i recordant que feia anys que era a les quinieles. En d’altres, al contrari, afirmant que en realitat ell no és un escriptor a l’ús, malgrat que moltes de les seues estrofes formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions com Blowin’ in the wind o Like a rolling stone. Malgrat les reaccions, l’homenatjat encara no ha badat boca (almenys al tancament d’aquesta edició). De fet, dijous passat, poc després de conèixer-se la concessió, va actuar a Las Vegas i va preferir no referir-se al guardó. No obstant, el seu compte oficial va tuitejar hores després la decisió de l’Acadèmia Sueca “per haver creat una nova expressió poètica en la música popular americana” i la felicitació des del compte personal del president Barack Obama. La secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, Sara Danius, va assenyalar després de conèixer-se el guardó dijous que no havia parlat amb l’artista, encara que creia que rebrà una resposta positiva del músic perquè havia de transmetre-li un “bon missatge”.

A Lleida, les opinions entre músics i escriptors eren per a tots els gustos, encara que entre els consultats per aquest diari predominaven les veus a favor. Entre ells, el poeta Pere Rovira, que recordava que des de segles enrere la poesia s’ha cantat, o l’escriptor Albert Villaró (vegeu el desglossament), gran aficionat a la música, per a qui Dylan “no té res a envejar a un poeta de primer nivell”. Al contrari que Pep Coll, per a qui “no aporta res de significatiu a la literatura”. Per a un dels responsables de la botiga de vinils Grans Records, “és com donar el premi del cotxe de l’any a un aspirador”.

El debat va arribar fins i tot al Premi Planeta. El president va ser preguntat per aquest tema

Una altra mostra de la sorpresa que va causar la concessió és que l’endemà de conèixer-se el guardó, divendres, fins i tot va ser preguntat sobre aquest tema el president del grup editorial Planeta, Josep Crehueras, durant la roda de premsa prèvia a la gala d’entrega del seu premi literari, que es va celebrar ahir (més informació a la pàgina 55). Aquest va manifestar el seu “màxim respecte” i va dir que l’Acadèmia Sueca té els seus criteris, encara que va reconèixer que el premi havia suscitat debat en el si del jurat sobre la conveniència o no, però amb la unanimitat al respecte del que s’havia decidit. El cert, tanmateix, és que no és el primer nomenament que desperta sorpresa (vegeu el desglossament). En la categoria dels Nobel de la Pau, la controvèrsia és recurrent. Tampoc se’n lliura la medicina. Alexander Fleming va merèixer el guardó el 1945 pel descobriment de la penicil·lina. Tanmateix, la polèmica es va desfermar quan poc després va explicar que la troballa havia sigut accidental.