“No he arribat a la maduresa literària”

Dolores Redondo, guanyadora dissabte del 65è Premi Planeta amb Todo esto te daré, va assegurar ahir que no creu haver assolit encara la maduresa literària i va confessar que la novel·la premiada és un homenatge a les seues lectures iniciàtiques, Agatha Christie i la saga d’El Padrí de Mario Puzo. Redondo va dir que “fa deu anys m’hi vaig presentar amb un llibre molt diferent, anterior a la Trilogia de Baztan. Tinc a més una desena de novel·les escrites que no es publicaran mai i una que es va publicar, però és una cosa normal en el procés d’aprenentatge”. I va afegir: “No crec que encara hagi arribat a la meua maduresa literària, però les coses arriben quan han d’arribar, i guanyar el Planeta era un somni perseguit des de l’adolescència.” Va tardar sis anys a escriure aquesta última novel·la i, de fet, es va encavalcar amb la trilogia de Baztan, que es va avançar pel consell del seu marit Eduardo. “Va encertar, perquè em va ajudar a arribar als lectors i a guanyar-me l’afecte de molts.” “Aquesta altra novel·la té un altre to i un altre escenari, la Ribeira Sacra gallega, que té les connotacions literàries adequades per a la història narrada”, va advertir l’autora donostiarra, per a qui els seus “escenaris no són mai de postal, la bellesa pot aparèixer en llocs on destaquen la rudesa, l’esforç i el treball dels éssers humans que hi viuen, la seua particular climatologia”. Una altra diferència amb Baztan és que “no ambiciona ser una saga ni una trilogia, explica una història molt concreta i tancada”. En canvi, té altres aspectes en comú, com ara que “la força, l’honor i la càrrega procedeixin del mateix fet, la pertinença a una família concreta”, una cosa que ja es troba en la inspectora Salazar, encara que això és un clàssic d’una de les seues novel·les preferides, El Padrí. El protagonista és un escriptor, Manuel, que té una primera notícia sobre la seua família política quan arriba a Lugo per identificar el cadàver d’Álvaro, el seu espòs, aparentment mort en un accident la investigació del qual s’ha tancat amb molta rapidesa. Allà coneix Nogueira, un guàrdia civil que es jubila l’endemà i que l’informa de la influència de la família política a la zona per arreglar les coses i la sospita que l’accident emmascara un assassinat.

Quedar quart el 2012, la motivació de Marcos ChicotMarcos Chicot es va presentar al Planeta el 2012 i va quedar quart amb El asesino de Pitágoras. No l’hi van publicar però es va convertir en l’ebook més venut al món en llengua castellana. Dissabte a la nit va ser el finalista, ara matant Sòcrates, la qual cosa va ser “una motivació extra, no una revenja”, va explicar el madrileny, que va dedicar el premi a la seua filla Lucía, de 7 anys, nascuda amb síndrome de Down i per qui va començar a escriure.