Springsteen busca en la literatura una "honestedat" que no assoleix la música

Bruce Springsteen ha trobat en la literatura l’"honestedat" que en ocasions no ha pogut reflectir en cançons d’uns quants minuts, va explicar en una trobada amb periodistes a Londres l’autor de "Born to Run", una autobiografia en la qual el músic es confessa en gairebé 600 pàgines.

Springsteen, de 67 anys, es va presentar a l’Institut d’Art Contemporani de la capital britànica vestit amb una jaqueta de cuir negre d’aspecte rocker, encara que va afegir per a l’ocasió al seu abillament unes ulleres per veure de prop que li van facilitar la lectura d’alguns passatges del llibre.

Davant d’un reduït auditori, el nord-americà va admetre estar més acostumat als concerts a grans estadis que a la recollida tasca literària d’escriure unes memòries, un treball que li ha portat set anys.

"No hi ha ningú per aplaudir-te quan acabes d’escriure", va dir somrient Springsteen.

"Molts dels meus temes, fins i tot aquells que la gent creu que són molt personals, com en l’àlbum 'Tunnel of Love', tenen darrere una feina d’imaginació. En realitat, m’he posat a les sabates d’un altre i he imaginat com seria la seua vida", va relatar.

"M’he inventat moltes coses per a les meues cançons!", confessa.

Al llibre "Born to Run", en canvi, revela aspectes tan privats com l’orgull que sent la seua mare per la seua carrera, malgrat que comença a patir els estralls de l’Alzheimer, i com va haver d’aprendre a tractar els seus fills davant de la falta d’un referent adequat en el seu propi pare.

"Escriure ha estat una oportunitat per entrar en més detall en la complexitat de les relacions personals. Certament, he pogut fer això amb el meu pare, la vida del qual va ser molt més complicada del que he retratat a través de la música," va afirmar.

Amb el Nobel de Literatura concedit a Bob Dylan encara d’actualitat, Springsteen va voler evitar comparacions i va obrir la xarrada advertint que els seus objectius no passen per assolir la glòria literària.

"Hi ha una gran diferència. Bob és certament un poeta. Jo sóc un viatger que treballa dur", va afirmar el músic, que veu "altament improbable" publicar un segon llibre després de la seua autobiografia.

Dylan "ha estat un escriptor molt influent. Molt després que tots nosaltres siguem oblidats, el treball de Bob continuarà sonant alt i clar", va sostenir.

Encara així, Springsteen no oculta la seua admiració per Philip Roth, novel·lista nord-americà que per a alguns crítics ha reunit més mèrits que l’autor de "The Times They Are a-Changin'" per emportar-se el Nobel.

Entre les influències que han inspirat la seua escriptura en els últims anys, el músic cita així mateix Dostoievski i Tolstoi, a les obres del qual troba la "complexitat psicològica" que ha provat de reflectir en les seues memòries.

En bussejar en la seua infantesa, Springsteen reconeix que somiava en convertir-se en una estrella del rock des que té memòria.

"Tenia la fantasia que Mick Jagger es posava malalt abans d’un concert a Asbury Park i els Stones, per descomptat, em necessitaven a mi per sortir a l’escenari i prendre les regnes", va relatar entre rialles Springsteen, que va créixer en un habitatge humil de Nova Jersey.

El músic nord-americà admet que el llibre no ho revela "tot" sobre la seua vida, però sí que manté el compromís d’"obrir-se al lector".

Segons el seu parer, el llibre resultarà particularment interessant a aquells aficionats a la seua música que vulguin comprendre millor l’origen de les seues lletres.

El llibre aprofundeix, entre altres qüestions, en l’educació religiosa que va rebre fins els tretze anys i l’honda influència que han tingut en les seues creacions conceptes catòlics com la "redempció" i la "glòria".

"Quan tens sis anys i estàs en primer curs, a classe de religió, el primer que et presenten és la Bíblia, amb el seu increïble món de poesia fosca, plaer, sofriment, alegria i profunda tristesa i felicitat", va detallar Springsteen, que ha continuat utilitzant aquests conceptes en gairebé cinc dècades de carrera musical.