Un museu a la recerca de casa

De fet, un any abans es va presentar el primer projecte de nou museu al costat de la Panera, un edifici valorat entre 11 i 12 milions d’euros.

Tanmateix, la crisi econòmica va arruïnar el pla i la provisionalitat del Morera al Casino està a punt de complir ja deu anys. L’última redimensió del projecte inicial al costat de la Panera, el 2010, va situar el cost en 6,4 milions, un preu també massa alt tenint en compte que un possible acord entre Paeria i Generalitat no va acabar subscrivint-se. Dos anys després, l’acabada de crear plataforma d’entitats culturals de Lleida va impulsar un procés participatiu que va fructificar amb una audiència pública amb representants dels partits llavors a l’ajuntament i les entitats socials i culturals de la ciutat.

Es va crear una comissió per debatre solucions per al Morera i, el setembre del 2013, l’equip de govern municipal va anunciar la seua intenció d’ubicar la seu definitiva a l’edifici de l’Audiència, a la rambla Ferran, amb un cost de la reforma de 4,7 milions. El conseller de Cultura, Santi Vila, ja va anunciar el mes passat el suport econòmic de la Generalitat.

Divendres, el president de la Diputació, Joan Reñé, també es va afegir al projecte amb la condició de crear un ens que aglutini tots els museus de Lleida i en el qual hi hagi representades totes les institucions i entitats. Pot ser ja el compte enrere per posar fi a cent anys de pelegrinatge del Morera.

El 1934, l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria –seu actual de l’IEI– ja va acollir part dels seus fons, que la posterior Guerra Civil va acabar dispersant per diversos magatzems de Lleida. Vint anys després de la contesa, el museu va reobrir el 1959 a l’actual edifici de l’IEI també de forma provisional. El 1975, el museu es va traslladar de nou fins a l’edifici del convent del Roser, al carrer Cavallers, on va viure l’etapa més duradora fins ara, més de 37 anys, compartint, això sí, la seu amb les instal·lacions de l’Escola Municipal de Belles Arts. El 1993, la titularitat de la pinacoteca es va convertir en enterament municipal.

El febrer del 2007, el Morera va tornar a traslladar-se, aquesta vegada fins a l’edifici del Casino Principal, per culpa de les obres d’adequació de l’edifici del Roser com a futur Parador Nacional de Turisme.

El projecte de canvi d’ús de l’edifici de la rambla Ferran, que divendres passat va veure la llum verda en el ple municipal, no només comptarà amb sales d’exposició per exhibir el millor de la col·lecció d’art sinó que també incorporarà espais dedicats a l’activitat cultural pròpia, com una aula taller per a l’àrea pedagògica; un espai d’interpretació habilitat a les galeries que donen al pati central, connectat amb les exposicions temporals; una sala d’actes que actuarà també com a sala de projeccions; una botiga llibreria i diversos espais polivalents per a propostes expositives a diferent escala.

El projecte, adjudicat a l’empresa Croquis, també marca un diàleg de l’edifici amb la ciutat a través de dos elements de connexió: d’una banda, amb la mateixa rambla Ferran amb un mòdul exterior que es convertirà en punt d’informació d’activitats culturals i, de l’altra, amb la Seu Vella a través d’una nova terrassa, en la qual un element arquitectònic en forma de prisma substituirà a l’actual coberta convertint aquesta planta superior en un mirador privilegiat del Turó.

L’equip de govern de la Paeria no només ha destacat la idoneïtat de l’edifici com a nova seu permanent del Museu Morera, sinó que també ha lloat el cost. Aquest projecte s’ha pressupostat entorn dels 4,7 milions d’euros, per sota dels 6,5 que costava l’anterior d’un edifici de nova planta al costat de la Panera, retallat d’un projecte original que s’acostava als 12. Per al finançament, a banda d’ajuda europea, està en marxa un possible ens de consens entre totes les administracions públiques.