Lleida reivindica més protecció per a Sant Ruf

El dia es va despertar gris i amb amenaça de pluja, però més de mig centenar de lleidatans van desafiar ahir la meteorologia (i una infinitat de mosquits) per reivindicar que la Generalitat protegeixi les restes del monestir medieval de Sant Ruf. Va ser en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS) i que va comptar amb les explicacions de l’arqueòleg Josep Ramon González, expert en el monument; del medievalista Joan Busqueta, que es va centrar en els orígens del “primer monestir de la ciutat de Lleida, que ve amb la conquesta feudal”, i de l’historiador de l’art Francesc Fité que va recordar que, a més de la possibilitat del que arquitectònicament va ser un assaig del que després seria la Seu Vella, és “un edifici clau per estudiar l’evolució de la nostra arquitectura del romànic al gòtic, entre finals del XIII i el XIV quan el gòtic entra de ple”. María Jesús Llavero, presidenta del CECS, va detallar que l’objectiu de l’acte, que va comptar amb la presència dels directors del Museu de Lleida, Josep Giralt, i Museu Morera, Jesús Navarro, entre altres experts, era donar a conèixer Sant Ruf. Situat a dos quilòmetres de Lleida a la carretera de Torre-serona, el monument de titularitat privada és un dels grans desconeguts. La Generalitat va descartar recentment declarar-lo BCIN però després de les queixes d’experts es va avenir a estudiar protegir-lo com a espai històric. La Paeria va anunciar un principi d’acord amb els propietaris perquè en cedeixin l’ús.