David Fernández: «No em truquen mai per a drames»

David Fernández va fer el salt professional al món del teatre a la companyia La Cubana a finals dels anys 90, encara que la seua popularitat es va forjar a la televisió de la mà d’Andreu Buenafuente des del 2005. Conegut pels seus papers còmics del Gilipollas o Chiquilicuatre, ara protagonitza amb el seu amic Juanra Bonet (Caiga Quien Caiga, El intermedio, Boom) la comèdia de gags Dos, en la qual expliquen al públic què succeeix quan els actors arriben tard a la funció.

Començaran puntuals a les 21.00 hores ?

Sí, sí, arribarem al teatre, però no sé si seran David Fernández i Juanra Bonet o altres personatges, perquè els protagonistes no vindran fins al final.

Què veurà llavors el públic?

Doncs veurà dos nois encarregats de seguretat que van improvisant per entretenir els espectadors fins que arriben els actors. És una comèdia en la qual retem homenatge a tots els referents amb què hem crescut, des d’Aterriza como puedas fins a parelles humorístiques de tota la vida, com el Laurel i Hardy o Martes y Trece, Les Luthiers o els Monty Python... És una comèdia de gags que teníem moltes ganes de fer. Com explica molt bé Juanra Bonet, és humor del segle passat de senyors amb perruca.

Hi ha espai a l’obra per a la improvisació?

No gaire, tots dos hem treballat molt en el guió perquè no volíem que la gent pensés que anàvem per la patilla, que com que sortíem a la tele ens presentàvem amb dos monòlegs i ja està. És un guió tancat, encara que també tenim un moment en què xarrem amb el públic... Bé, no t’explico més per no espantar ningú [rialles].

Quan els monologuistes estan de moda, com se’ls ocorre muntar un duo humorístic?

Ens vam conèixer a La Cubana fa gairebé vint anys amb una sèrie que es deia Me lo dijo Pérez. Sempre hem sigut molt amics i teníem ganes de fer alguna cosa junts. Al final, hem trobat moments i espais per escriure i assajar aquesta obra. Estem molt contents del resultat, com germanets.

En el seu cas concret, Andreu Buenafuente va ser doncs el culpable d’encasellar-lo dins del gènere còmic?

Sí, sí. Quan fas teatre, és més complicat encasellar-te, però quan surts a la tele... Sempre dic que al teatre et fas un nom i a la tele i al cine et fas un sobrenom. Esclar, jo com a David Fernández... ja veus. En canvi, a la tele sóc el Gilipollas, el Reyerta o Chiquilicuatre.

Va pensar alguna vegada quan de nen mirava el festival d’Eurovisió a la tele que un dia seria l’estrella del certamen?

No, no, mai de la vida. Però, esclar, tampoc quan era un nen no vaig pensar que algun dia, quan anés passejant pel carrer i em cridessin “Gilipollas!”, m’agradaria! [rialles].

El perseguiran tota la vida aquests sobrenoms?

Ja ho tinc assumit i, a més, sempre li donaré les gràcies a Andreu Buenafuente i a tota la gent que m’ha donat l’oportunitat de poder fer tots aquests papers. El més important en el món de l’espectacle és anar treballant. Quan em pregunten si em fa por encasellar-me, jo sempre responc: encasellar-me en què? Si ja he fet centenars de personatges!

Li agradaria interpretar un paper dramàtic?

Sí, esclar, però el que jo vull és treballar i ara no crec que em truquin per a un paper dramàtic. Si ho fessin, no m’importaria, però quan et dediques a la comèdia durant tants anys, t’encasellen i és molt difícil que un director s’arrisqui a contractar-te per fer un drama.