Dos anys i mig de presó i 25,4 milions per destruir una cova neolítica a Osca

L’empresari miner lleonès Victorino Alonso ha estat condemnat a 2 anys i 6 mesos de presó i al pagament d’una indemnització de 25,4 milions d’euros com a responsable de la destrucció del jaciment prehistòric de la Cova de Chaves, un dels dos més importants del neolític espanyol, al costat de la cova d’Or a València.

En la seua resolució, el titular del Jutjat Penal número 1 d’Osca responsabilitza l’empresari d’un delicte contra el patrimoni històric per la destrucció de Chaves, i fa responsable subsidiari del pagament de la indemnització imposada a l’empresa que gestionava el vedat, Fimbas.

D’altra banda, el tribunal absol l’empresa que va executar les obres que van suposar la destrucció del jaciment neolític, Ferpi, i la companyia d’assegurances Mapfre com responsables civils subsidiaris en el pagament de la indemnització.

L’empresari lleonès és absolt, tanmateix, del presumpte delicte contra el medi natural que li imputava l’acusació particular en nom d’Ecologistes en Acció.

Per fonamentar la condemna, el jutge dóna plena credibilitat al testimoni deixat durant la vista per la persona encarregada de gestionar Fimbas, que va assegurar haver rebut ordres directes de l’empresari per actuar al lloc on s’ubicava el jaciment.

Destaca, a més, que les llargues diligències judicials durant la instrucció no van ser "innòcues ni intranscendents", ja que van permetre acreditar que Victorino Alonso era "en realitat" qui prenia les decisions a la finca, "per sobre de qualsevol altra persona i això malgrat no ostentar cap càrrec visible a Fimbas".

Una actuació, assenyala el jutge, que va permetre "desemmascarar" l’estratègia de la defensa de l’empresari de provar de repartir les responsabilitats existents entre diverses persones.

Respecte al valor de Chaves, la resolució subratlla, d’acord amb el referit pels experts, que no era considerada només un jaciment arqueològic, sinó com el "més espectacular assentament neolític pur" de referència tant a Espanya com a Europa.

El jutge rebutja l’"intent" de la defensa de "diluir" la responsabilitat de l’empresari en involucrar en els fets a l’arqueòleg ja mort que va descobrir el jaciment, Vicente Baldellou, així com al palista que va dur a terme l’obra i al govern aragonès per no protegir de forma activa el jaciment.

El tribunal considera "impossible" que Baldellou "ordenés o tan si més no suggerís" emprendre les obres que es van fer a Chaves, valoració feta en relació amb l’afirmació de l’empresari que aquest especialista va ser qui va demanar d’actuar en el jaciment per motius de seguretat.

En la seua resolució, el responsable judicial retreu, tanmateix, a l’administració autonòmica no haver promogut una resolució que protegís de forma específica el jaciment com Bé d’Interès Cultural i que l’esmentada protecció només fos "indirecta", una cosa que qualifica de "censurable i inexplicable".