Museu ‘nacional’ de Lleida

El Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, també serà a partir d’ara d’interès nacional. El departament de Cultura de la Generalitat va comunicar ahir que la Junta de Museus de Catalunya ha donat llum verda a aquesta declaració per a la pinacoteca lleidatana, que el conseller Santi Vila firmarà en els propers dies. De fet, Vila ja va anunciar el passat 16 de setembre a Lleida la intenció del Govern de declarar el Museu de Lleida d’interès nacional atesa “la importància i el valor dels béns culturals que reuneix”. Aquest segell de qualitat museística, que arriba en plena ofensiva judicial per les obres de Sixena, serà el primer per a un equipament de fora de la província de Barcelona. Actualment, només hi ha sis centres declarats d’interès nacional per la Generalitat, quatre a la capital catalana –el Museu Picasso, la Fundació Miró, el Museu Marítim i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona–, a banda del Museu Episcopal de Vic i el Museu de Montserrat. Es tracta de la categoria immediatament inferior a la dels tres museus nacionals: Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El dictamen de la Junta de Museus considera que la pinacoteca lleidatana, amb un fons de 32.000 peces, és “un equipament patrimonial indispensable per entendre les terres de Ponent” i ressalta també “la permeabilitat de la cultura catalana cap a les zones més pròximes d’Aragó, amb una important influència mútua”, al recordar “la influència lleidatana a la zona que ara és administrativament aragonesa, amb el paper fonamental que hi ha desenvolupat el bisbat de Lleida, al qual pertanyien fins fa només vint-i-un anys una part considerable de municipis aragonesos”.

Vila va anunciar que aquesta declaració suposarà per al Museu de Lleida un impuls a la política d’adquisicions i el dipòsit estable d’obres del MNAC (que fructificaran ben aviat) i un augment del 42% de l’aportació de la Generalitat, fins als 485.000 euros, a partir del 2017.

barcelona

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va presentar ahir davant del jutjat número 2 d’Osca el seu escrit d’oposició a la interlocutòria dictada la setmana passada per la magistrada Silvia Ferreruela d’execució provisional de la seua sentència del mes de juliol passat, en la qual ordenava arrancar els fragments de pintura mural originaris del monestir de Sixena, que exhibeix i conserva el museu barceloní, per reintegrar-los al cenobi oscenc. Ahir era precisament l’últim dia de termini per presentar aquest escrit, en el qual el MNAC i la Generalitat acrediten de nou la temeritat que suposaria una operació de trasllat que posaria en risc aquestes pintures salvades de la desaparició l’octubre del 1936, dos mesos després de l’incendi i l’espoli del monestir a l’inici de la Guerra Civil. S’ha de recordar que en la interlocutòria judicial la magistrada va donar un termini de vint dies al MNAC perquè comuniqués com desmuntaria les pintures i en quines condicions es faria el trasllat. El conseller Vila, que precisament dimarts passat va rebre en mà el requeriment judicial que l’amenaça amb la via penal i la inhabilitació si no entrega les quaranta-quatre peces de Sixena del Museu de Lleida, ja va assegurar la setmana passada que tampoc acatarà l’ordre de la jutge per les pintures murals del MNAC, que va qualificar d’“absolut disbarat i un atemptat cultural”.

D’altra banda, la jutge d’Osca també ha demanat al Govern d’Aragó un nou informe sobre l’estat de les obres que es duen a terme a la sala capitular del monestir de Sixena, que hauria d’acollir les pintures murals del MNAC, i el termini d’execució previst. Aragó va adjudicar a l’agost aquestes obres, que no estaran llestes fins a principis del 2017. En un altre ordre de coses, l’alcalde de Vilanova de Sixena va criticar també el retard a l’inici (previst per ahir) de les visites guiades a l’exposició al monestir de les peces que va entregar al juliol el MNAC.