S'apaga el xiuxiueig de Cohen

El poeta i cantautor canadenc Leonard Cohen va morir dilluns als 82 anys, encara que la notícia no es va fer pública fins ahir a través del seu perfil a Facebook. “Hem perdut un dels visionaris més venerats i prolífics de la música”, va apuntar el text, que no va informar del lloc ni de les causes de la mort. El que sí que va especificar l’escarida nota és que s’organitzarà un homenatge a Los Angeles, on residia, en una data encara sense determinar.

Nascut el 21 de setembre del 1934 a Mont-real, en el si d’una família jueva, Cohen va començar de jove a interessar-se per la poesia i, en especial, per l’obra del poeta espanyol Federico García Lorca, figura que l’acompanyaria i l’influiria en tota la seua tralectòria. Després depublicar els seus primers poemaris i novel·les i passar una llarga temporada a l’illa grega d’Hidra, al costat de Marianne, va debutar en la música amb Songs of Leonard Cohen (1967), una obra mestra que incloïa cançons com So long, Marianne o Suzanne.Va saber colar-se en l’efervescent ambient folk de Nova York, en el qual despuntaven artistes com Bob Dylan, i va enlluernar amb la seua veu profunda i el seu elaborat estil literari, que combinava les reflexions espirituals i existencials amb apassionats temes romàntics. Amb una admirada carrera que es va estendre durant mig segle i catorze discos, es va erigir en un model de referència per als cantautors gràcies a discos com Songs of love and hate (1971), I’m your man (1988) o Various positions (1985), en el qual apareixia Hallelujah, una de les seues cançons més populars. Desprésd’un retir espiritual als 90 per dedicar-se a la filosofia zen, Cohen va tornar en els últims anys de la seua vida als escenaris al conèixer que el seu representant Kelley Lynch l’havia estafat i deixat a les portes de la ruïna.Aquest desastre financer va ser, paradoxalment, un cop de sort per als seus seguidors, que el van veure tornar amb força i van rebre amb els braços oberts els discos Old ideas (2012), Popular problems (2014) i el citat You want it darker (2016). Va rebre el premi Príncep d’Astúries el 2011 i en el seu discurs va recordar com l’havia influït la poesia de Lorca, a banda d’un guitarrista espanyol que li va ensenyar els primers acords. Va oferir concerts a diverses ciutats d’Espanya, entre les quals Barcelona o Binèfar. També hi va haver converses per actuar a Lleida que al final no van arrelar. Sí que ho va fer el seu fill Adam el 2007, en un concert homenatge al cantautor a l’Auditori.

Escoltar-lo en directe era constatar tot el que transmetia a través de la seua música i la seua literatura. Era un home d’una elegància singularíssima i un carisma inqüestionable que havia assolit a través d’una vasta cultura i una gran sensibilitat. Després de la roda de premsa, vaig aconseguir esquivar el seu personal i mantenir-hi una breu conversa. Va ser extraordinari, perquè en poques paraules va saber transmetre la combinació d’intel·ligència, sensibilitat i bondat... En definitiva, tot allò que fa que quan escoltes les seues cançons sembla que un amic et xiuxiuegi a l’oïda. Em tenia intrigat saber amb quina tradició literària s’identificava més. La resposta va ser pur Leonard Cohen: “L’art no té etiquetes, l’art es fa a cada moment segons la necessitat que sorgeix en aquell instant.”