Informes d'universitats i del CSIC, contraris a tocar les pintures del MNAC

Tots els informes científics encarregats pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per determinar els riscos del trasllat de les pintures murals de Sixena del segle XIII des del museu barceloní al monestir oscenc coincideixen: l’execució provisional de la sentència ordenada pel jutjat d’Osca suposaria una “pèrdua irreparable” per al fràgil conjunt pictòric, que a més, no sobreviuria a un hipotètic retorn a la capital catalana si el procés judicial culminés de forma favorable.

Partint d’aquests “riscos extremament alts”, el director del MNAC, Pepe Serra, va insistir ahir durant la presentació d’aquests informes en la seua “oposició absoluta” a la restitució provisional dictada per la magistrada oscenca. Els estudis científics han estat elaborats per laboratoris lligats al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en aquest cas l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera; a la Universitat Autònoma de Barcelona (el laboratori de microbiologia); la Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona (diversos centres científics i tecnològics) i la Diputació de Barcelona (el seu laboratori de conservació). Els estudis han analitzat aspectes diversos de les pintures a partir de mostres originals. La fragilitat dels murals rau principalment en el fet que es van cremar en l’incendi de l’edifici el 1936.

L’exposició a altes temperatures, la ràpida extracció setmanes després amb la tècnica de l’strappo, la superposició de productes afegits i un llarg etcètera de característiques que redunden en l’estat actual dels murals fan que qualsevol vibració i canvi d’humitat i temperatura puguin produir pèrdues de pigment de la pintura original i també el creixement de microorganismes latents. “Qualsevol estrès, tensió o moviment comportaria segurament una pèrdua de parts originals (amb prou feines un 18% del conjunt) i de les afegides”, va assegurar Mireia Mestre, responsable de conservació i restauració del MNAC.

Per la seua part, Serra va reiterar la “temeritat” del trasllat, que va considerar especialment incomprensible al tractar-se d’una sentència provisional recorreguda i que pot ser revocada per instàncies superiors.

El director del MNAC – amenaçat com el conseller de Cultura per la via penal i la inhabilitació si no compleix l’ordre judicial– es va referir al conjunt pictòric com a un “malalt en coma”, que va ser recuperat “en un acte ètic de salvament patrimonial” durant la Guerra Civil. El museu va entregar al jutjat d’Osca dijous passat un escrit d’oposició a la petició d’execució provisional de la sentència, en el qual es van incloure aquests informes científics que “desaconsellen una operació d’aquest calibre que suposaria un perjudici irreparable” per a unes pintures devastades pel foc el 1936.

El MNAC va demanar en el mateix document a la jutge que, donada la complexitat i les greus conseqüències que poden portar la seua decisió sobre un bé que forma part del patrimoni històric, realitzi una visita d’inspecció al museu per conèixer les pintures i les seues condicions de conservació.

La pinacoteca rep el suport del director del Museu del Prado

El director del MNAC, Pepe Serra, va destacar que el director del Museu del Prado, Miguel Zugaza –en conversa telefònica abans de la roda de premsa–, es va mostrar “solidari” amb la posició del museu barceloní de prioritzar la preservació del conjunt pictòric. Serra va assenyalar que la posició de Zugaza és la seua com a director, però no en nom del museu madrileny. D’altra banda, el director del MNAC va avançar que demà dimecres assistirà a Mèxic a una reunió del denominat Grup Bizot –de directors de grans museus internacionals–, en el qual s’abordarà aquest litigi. Val a destacar que en aquesta entitat figuren museus com el Louvre, el British Museum, l’Ermitage, el Metropolitan, el Prado i el mateix MNAC, entre altres centres internacionals. En un altre ordre de coses, a part dels informes presentats ahir, el museu està contrastant les seues conclusions amb estudis d’experts internacionals i, amb aquest objectiu, s’ha demanat l’opinió a Simona Sajeva, experta mundial en conservació de pintura mural, que va analitzar la intervenció en les pintures del palau de Versalles.