La nova ‘Gramàtica’ catalana normalitza tots els dialectes

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha elaborat una nova gramàtica catalana que normalitza i s’obre a les diferents varietats lingüístiques del català i aposta per una flexibilitat més gran, perquè tots els parlants s’hi sentin identificats i redundi en la cohesió i la unitat de la llengua. La nova obra de l’IEC, que actua com a acadèmia de la llengua catalana, apareix després de vint anys de treballs i debats entre els membres de la Secció Filològica i una trentena d’experts externs, com una obra col·lectiva i institucional continuadora de la normativa gramatical que va establir Pompeu Fabra el 1918 i que es va revisar per última vegada el 1933. La Gramàtica de la llengua catalana va ser presentada ahir a la seu de l’IEC pel seu president, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, Maria Teresa Cabré, i els coordinadors de l’obra, Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya, que van coincidir a assenyalar que es tracta de la gramàtica normativa “del segle XXI”.

Aquesta obra, de 1.481 pàgines, es caracteritza perquè presenta la normativa a partir de la descripció gramatical i atenent el marc geogràfic de la parla o el seu registre (estàndard, literari, col·loquial...), de manera que substitueix la dicotomia correcte/incorrecte per la més flexible de formes generals i formes particulars. Rigau va explicar que es tracta d’una gramàtica “nacional” en el sentit fabrià, perquè “s’ha fet una mirada a la llengua del conjunt del territori i no s’ha donat prioritat a un dialecte per sobre de cap altre”. “Permetrà la identificació de totes les parles de tot el territori”, va afegir Rigau, que espera que “sigui un instrument que cohesioni” la llengua.

Substitueix la dicotomia ‘correcte’ i ‘incorrecte’ per la més flexible ‘formes generals’ i ‘particulars’

La gramàtica eludeix parlar de formes correctes o incorrectes, com s’ha fet tradicionalment, perquè, segons adverteix l’IEC, no sempre es poden ajustar adequadament a la realitat de la parla i dels registres en els quals s’articula la llengua i les necessitats comunicatives de cada àmbit.