Més veus expertes contràries a traslladar les pintures de Sixena

L’exconservadora de pintura romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Montserrat Pagès és una altra de les veus expertes que adverteixen del perill de traslladar les pintures murals del MNAC procedents del monestir de Sixena al seu emplaçament original, com ha ordenat una jutge. Alerta que si aquestes peces del segle XIII es reinstal·len al cenobi aragonès “d’aquí a poc temps no en quedarà res”. Entre els seus arguments destaca que les restes de pintura que encara es troben a Sixena van ser restaurades pel ministeri de Cultura a finals dels 90 i el 2012 es trobaven ja en un “estat deplorable”. Una de les causes, va explicar, és el fet que l’emplaçament es troba a sobre d’una llacuna, la qual cosa motiva humitats constants, amb el consegüent perill per al seu manteniment (vegeu el desglossament). “Traslladar-les és conduir-les a la malaltia, la mort i la destrucció”, va assegurar a SEGRE.

Així mateix, Pagès posa en evidència el fet que no gaire lluny de Sixena, la Cartoixa dels Monegres es troba en “un estat lamentable, malgrat ser Monument Nacional i amb uns frescos que són extraordinaris. Pot ser que si continuen així, d’aquí a uns anys no en quedi res, com els de Sixena si es retornen al monestir”. Pagès es pregunta si “això importa als polítics” i mostra la seua sorpresa que ningú reclami que “tot el que s’inverteix en aquesta bogeria del litigi contra Catalunya es destini a la restauració del patrimoni que encara es pot salvar en terres aragoneses”. “És absurd que es deixin perdre pintures ben conservades i vulguin recuperar-ne d’altres que, si es traslladen, es perdran”, va insistir Pagès.

“Traslladar-les seria conduir-les a la malaltia, a la destrucció i a la mort”

Per la seua part, el director del Centre d’Art d’Època Moderna de la UdL, Ximo Company, va assegurar al programa DiS de Lleida TV, conduït per Glòria Farré, que traslladar-les seria “un sacrilegi, una agressió brutal al patrimoni”.

D’una banda, pel fet ja citat que està situat a sobre d’una llacuna, però de l’altra també perquè “necessiten vigilància i constants de temperatura i humitat que certifiquin la seua protecció”, recordava Pagès.

De fet, els estralls d’aquestes humitats també poden intuir-se en algunes parts visitables del monestir, que actualment està restaurant la sala capitular amb la intenció d’acollir les pintures del MNAC de Barcelona.

Les humitats, gran amenaça per a les pintures del segle XIII

Un dels punts en què coincideixen tots els experts, inclosos Pagès, Company i fins i tot la màxima autoritat mundial en pintura mural i director de la restauració de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci (aquest últim segons va declarar al diari El PuntAvui) és el fet que les humitats són una de les grans amenaces de les importants pintures murals del segle XIII si aquestes es reinstal·lessin a la sala capitular del monestir aragonès.