Ferran Sáez: «La Barcelona del 82 era tenebrosa»

Un empresari de la Catalunya profunda es trasllada a Barcelona per rebre una herència, que implica la restitució d’un deute monstruós. És el setembre del 1982 i la capital catalana és un món gris i decadent en el qual comencen a passar coses de naturalesa sobrenatural. Així arranca La nit contra tu (Proa), una novel·la gòtica amb què l’escriptor i filòsof Ferran Sáez (la Granja d’Escarp, 1964) posa sobre la taula l’etern debat entre el bé i el mal.

Per què la Barcelona de l’any 1982?

Va ser quan jo vaig arribar a la ciutat, un lloc que tenia molt de tenebrós, tètric, decadent, res a veure amb la lluminositat que inspiraven ciutats com el Madrid de la movida. Escriure una novel·la gòtica era una manera d’explicar la Barcelona que em vaig trobar, una ciutat perillosa, inquietant, que s’ensorrava, que havia perdut el nervi industrial i cultural que sempre havia tingut. En part també perquè es fomentava políticament la movida del Madrid governat pels socialistes per impulsar una capital d’Espanya que pogués competir clarament amb Barcelona, i evidentment durant un temps ho van aconseguir.

Una història ubicada a la ciutat preolímpica.

Sí, el narrador de la novel·la parla com si fos una setmana abans de juliol de l’any 92, quan van començar les Olimpíades, i evoca el que havia estat la Barcelona dels deu anys anteriors, comparant-la amb la que llavors era la ciutat del Cobi i de flors i violes variades. La veritat és que els Jocs Olímpics van suposar un abans i un després radical, un èxit en majúscula. A diferència d’escriptors que es posen a plorar per tot el que va desaparèixer, jo estic molt content de veure com va desaparèixer el Raval de la tuberculosi i dels ionquis, un dels llocs més espantosos del món. Això sí, la Barcelona actual és un aparador i per als que vivim allà és una cosa força incòmoda, es tracta d’una ciutat molt més cara del que hauria de ser però, posats a escollir, evidentment que dono l’esquena a aquell món tan insalubre.

És una novel·la gòtica en una ciutat però amb un protagonista ‘rural’.

El protagonista arriba a Barcelona des d’un poble de la Catalunya profunda, una picada d’ull a la Granja d’Escarp, per resoldre una qüestió legal relacionada amb una herència complicada i absurda, perquè té una càrrega censal, que en aquest cas no és el fet d’haver de pagar uns diners sinó una altra cosa molt absurda: fer una estàtua a una persona tenint en compte que qui ha de fer-la no és escultor ni artista. Tot això desencadena una situació manicomial.

Es tornarà a posar de moda la novel·la gòtica?

Aquest gènere no se n’ha anat mai. El que la novel·la gòtica posa sobre la taula en darrer terme és la diferència entre el bé i el mal, una cosa que no és precisament trivial. La novel·la es pot llegir simplement com un relat en el qual passen coses rares, però també com una gran metàfora sobre com una societat es ven l’ànima a qui li proporciona més plaer, les drogues o els diners fàcils de la bombolla immobiliària. La idea que el mal ha entrat en algú, que et roba la voluntat i t’obliga a fer coses que de cap altra manera faries, és precisament el desencadenant de moltes possibles novel·les gòtiques.

Una amb una Barcelona capital d’un país independent?

Sí, també donaria per a una novel·la gòtica, però a mi em sortiria una cosa irònica i sarcàstica, i ara no em vindria de gust.