Reivindicar Sant Ruf

El monestir de Sant Ruf de Lleida és probablement l’edifici medieval més oblidat del patrimoni de la ciutat. Feia anys que els experts el reivindicaven amb escàs èxit, tanmateix en els darrers mesos sembla que podrien canviar les coses. La implicació de la Generalitat i la cessió d’ús dels propietaris a la Paeria podrien ajudar.

La Llista Roja, nascuda el novembre de l’any 2007, s’elabora sota supervisió científica integrada per especialistes en la matèria. L’objectiu és protegir, donar a conèixer i sensibilitzar la societat sobre aquest patrimoni que es troba en perill. No en va, Morenés recordava que “les ruïnes, tan bon punt consolidades i posades de relleu, són font de riquesa i a més tenen el poder d’evocació, de desencadenar la imaginació de qui les veu”.

?

Sant Ruf és considerat el monestir més antic de la Lleida cristiana, datat dels segles XII-XIII

La Generalitat estudia declarar-lo Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria d’espai històric

lleida

La partida de la Plana, a prop de Llívia i a uns dos quilòmetres de Lleida, amaga un secret: el que és considerat el monestir més antic de la Lleida cristiana, datat dels segles XII-XIII. Tanmateix, és potser també un dels edificis històrics més oblidats del patrimoni medieval de la capital del Segrià. Excepte els experts, pocs lleidatans saben què és aquell edifici que es troba gairebé en ruïnes a la carretera de Torre-serona, malgrat que està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). A més, des de la desamortització del segle XIX es troba a mans privades, la qual cosa fa més difícil qualsevol possible actuació de les administracions. Tal és el seu estat que l’any passat va ser inclòs dins la Llista Roja de monuments en perill (vegeu el desglossament). Així mateix, el 26 de setembre passat, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar una resolució per la qual se’n va desestimar la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Però podria ser que aquesta situació estigui a punt de canviar.

Historiadors, arqueòlegs i altres experts han alçat la veu reivindicant la importància del monument i la Generalitat ha anunciat que estudiarà declarar-lo Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria d’espai històric. La Paeria també va fer públic a l’octubre un principi d’acord amb la família propietària perquè els particulars cedeixin l’ús d’aquest edifici al consistori, fet que permetria establir paràmetres de conservació. El 5 de novembre passat, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS) va organitzar una visita guiada reivindicativa a la qual van assistir desenes de persones.

Allà l’historiador de l’art Francesc Fité va recordar la possibilitat que Sant Ruf, la construcció del qual s’atribueix a Pere de Coma, fos arquitectònicament un assaig del que després seria la Seu Vella. Així mateix, va incís sobretot en el fet que “és un edifici clau per estudiar l’evolució de la nostra arquitectura del romànic al gòtic”. Per a Joan Ramon Gónzalez, president dels Amics de la Seu Vella i estudiós del monument, aquest “mereix la màxima protecció”.

El monestir de Sant Ruf es va fundar a mitjans del segle XII, encara que les restes que han perviscut són probablement del XIII. La primera referència que se’n coneix és la donació del lloc per part de Ramon Berenguer IV a l’abadia de Sant Ruf de Provença l’any 1152. El capítol i el bisbe de Lleida, l’any 1156, confirmen al primer prior de la comunitat lleidatana i autoritzen la construcció de l’església, sembla que al lloc d’una antiga mesquita. Al llarg dels segles el van ocupar diverses congregacions, encara que al segle XIX, amb la desamortització, va passar a mans particulars. Des d’aleshores ha estat propietat de diverses famílies, que li han donat diferents usos.

Encara que l’edifici no es va acabar mai, els trams de l’església conservats són tot un exemple del romànic tardà, com recordava Fité. “Sant Ruf és per tant una obra inacabada, arreglada primer per a usos religiosos, abandonada a partir del segle XV i convertida en torre pagesa fins fa relativament poc”, assenyala González. Segons la seua opinió, “ben sanejat i consolidat” l’espai es pot convertir en un reclam turístic i cultural.

Malgrat els avatars que ha viscut Sant Ruf, la seua sort podria canviar. De moment, el Consell Municipal de Patrimoni ja prepara un informe que detallarà totes les seues característiques i ajudarà a aconseguir més protecció.

Què és el que converteix en rellevant el monestir de Sant Ruf de Lleida?

El monestir de Sant Ruf és una de les petites joies en brut del nostre patrimoni a Lleida. Entre altres aspectes, es tracta d’un edifici del segle XIII inacabat, però que alhora amb prou feines va ser modificat, que s’ha mantingut pràcticament intacte. D’altra banda, des del punt de vista purament històric, és un dels pocs vestigis que queden d’un monestir ubicat a l’exterior de les muralles.

Vostès, els experts, s’han posicionat a favor que el monument tingui la màxima protecció possible, en contra de la recent decisió que ha pres la Generalitat de Catalunya de denegar-li la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Sí. És molt important que tingui la protecció més gran possible. Des d’un punt de vista purament arquitectònic pertany al romànic tardà que més tard s’aplicaria a la Seu Vella, la qual cosa el converteix en un testimoni gairebé únic. A més, històricament és un testimoni del primer monestir de la ciutat de Lleida, que ve amb l’època feudal. Aquí s’instal·len els rufis i a Gardeny els templers. No pot ser només Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Sembla que la Generalitat considerarà la possibilitat de declarar-lo BCIN dins de la categoria d’espai històric.

Imagino que devien adonar-se que havien ficat la pota fins al fons. Es tracta d’un monument que tenien al calaix des dels anys vuitanta i potser no s’hi van fixar gaire. Està molt bé que concedeixin la declaració de BCIN a l’església de Sant Martí, perquè s’ho mereix i també havia estat llargament reivindicada, però va resultar sorprenent que Sant Ruf caigués.

Què li sembla que les institucions n’assumeixin la gestió?

Em sembla bé i espero que les converses acabin arribant a bon port.

Edifici inclòs dins de la Llista Roja de monuments en perillL’Associació Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Cultural Hispania Nostra va incloure l’octubre del 2015 el monestir de Sant Ruf de Lleida dins de la Llista Roja. L’objectiu d’aquest (trist) rànquing és donar a conèixer i protegir el patrimoni històric que es troba en estat d’abandonament i en perill. Llavors, Carlos Morenés, vicesecretari executiu d’Hispania Nostra, va declarar a SEGRE que els motius pels quals s’havia inclòs a la llista eren pel “complet abandonament i l’avançat deteriorament que pateix aquesta valuosa església”, a més del “perill d’espoli i vandalisme”. Així, Sant Ruf s’afegia als monestirs de Santa Maria de Montmagastre, a Artesa de Segre, que va entrar a formar part de la llista l’any 2008, i al de Santa Maria de Vallverd a Tragó de Noguera, incorporat un any abans.