"Hotel Califòrnia", quaranta anys d’un tema genial, polèmic i satànic?

Per a molts és una de les millors cançons de la història del rock i per a d’altres és un tema de caires satànics. Però quaranta anys després del seu llançament, el que està clar és que "Hotel Califòrnia" dels Eagles va marcar l’acta de defunció del pop dels setanta.

El 8 de desembre de 1976 va sortir al mercat el que era el cinquè àlbum d’una banda formada cinc anys abans a Los Angeles i que des del seu primer èxit va conèixer un gran èxit amb la seua barreja de country, rock, folk i soul, però que va arribar al cim amb "Hotel Califòrnia".

Aquest disc i en especial el tema que li donava títol i que va començar a esbossar el guitarrista Don Felder i després van donar forma Don Henley i Glenn Frey, va assolir tal repercussió que tot el que Eagles havien fet abans del seu llançament, va deixar pràcticament d’existir.

Va ser el "zenit" de la seua carrera, en paraules de Frey, que en una entrevista amb la BBC l’any 1992 va reconèixer també que l’èxit del disc, del qual es van vendre més de 30 milions de còpies a tot el món, va destruir al grup.

"Va marcar la reputació del grup i va marcar el seu destí", va dir el líder d’un grup que es va veure sobrepassat per l’èxit. "Va Deixar de ser divertit. Ja no confiàvem en l’instint dels altres i hi va haver notables desacords. A més Henley i jo teníem problemes amb les drogues, la qual cosa no ajudava," va reconèixer Frey al diari The Independent.

Després d’"Hotel Califòrnia" el problema era sobre què escriure i això va ser el que va conduir a la separació del grup el 1980, encara que es tornarien a ajuntar el 1994 i, amb algunes interrupcions més breus, es van mantenir units fins la mort de Frey el gener d’aquest any.

Però mai no van superar l’èxit d’un disc i un tema que molts cantants i grups posteriors van reconèixer com una inspiració i del qual van fer versions músics tan dispars com Bob Marley, els Gipsy Kings, Marilyn Manson, Nancy Sinatra o Marc Anthony.

Encara avui, els acords d’"Hotel Califòrnia" s’escolten més de 200 vegades al mes a les ràdios britàniques, segons dades de la BBC, i el seu famós només de guitarra ha estat considerat en diverses ocasions com el millor de la història de la música.

La cançó que obria l’àlbum va alimentar a més tota classe de llegendes i històries sobre el famós hotel a què es referia, des que estava situat en Baixa Califòrnia (Mèxic) fins que es referia a un centre psiquiàtric de Los Angeles.

La misteriosa lletra d’"Hotel Califòrnia" es va interpretar com una metàfora dels excessos de la vida dels artistes, també com una mirada crepuscular al somni americà, però hi va haver qui fins i tot va assenyalar que incloïa missatges satànics.

Versos com "This could be Heaven or this could be Hell" ("Això pot ser el cel o pot ser l’infern") o "You can check out anytime you like but you can never leave. ("Pots cancel·lar la teua reserva quan vulguis, però no pots marxar mai") són, segons algunes opinions, frases que no es refereixen a un simple hotel ni a una crítica social.

Però Henley va assegurar en una entrevista amb la revista Rolling Stone que els membres del grup procedien de la classe mitjana i que per a ells "Hotel Califòrnia" era la seua visió de la vida de classe alta de Los Angeles.

Era en realitat, va assegurar, una metàfora "sobre els excessos de la cultura nord-americana" i del "difícil equilibri que existeix entre art i comerç".

Més enllà d’interpretacions, l’àlbum es va emportar el Grammy de 1977 a millor disc de l’any i la llarguíssima cançó, de sis minuts i mig, s’ha convertit en un himne musical, en un clàssic que perdura en el temps.

I això malgrat que Jethro Tull assegurés en alguna ocasió que "Hotel Califòrnia" és en realitat un tema inspirat en la seua cançó "We used to know", de l’àlbum "Estand Up", de 1969.