Dylan: mai no em vaig preguntar si les meues cançons són literatura, però els Nobels sí

El premi Nobel de Literatura, Bob Dylan, va assegurar en un discurs escrit que mai no ha tingut temps de preguntar-se si les seues cançons són literatura, però va agrair a l’Acadèmia Sueca que sí que ho hagi fet i que hagi donat "una resposta tan meravellosa" en concedir-li el guardó.

Dylan no va assistir a la cerimònia dels Premis Nobel per tenir altres compromisos i és la primera vegada que trenca públicament el seu mutisme des que li donessin el guardó a l’octubre en escriure un discurs que va ser llegit al final del banquet d’honor per l’ambaixadora dels Estats Units a Suècia, Azita Raji.

L’esquiu cantautor nord-americà va començar el seu discurs escrit lamentant la seua absència, però va assegurar que estava "totalment en esperit" i que se sentia honrat per haver rebut "un premi tan prestigiós".

Rebre el Premi Nobel de Literatura era alguna cosa "que mai no hauria pogut imaginar, ni veure'l vindre", va assegurar Dylan i va recordar que des de petit ha "llegit i absorbit" les obres d’alguns de premiats, "gegants de la literatura" com Rudyart Kipling, George Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway.

"Que ara jo em una a semblant llesta de noms realment va més enllà de les paraules", va afirmar el cantautor.

"Si algú m’hagués dit que tenia la més mínima oportunitat de guanyar el Premi Nobel, hauria pensat que tenia les mateixes que de ser a la lluna. De fet, l’any en què vaig nàixer (1943) i en d’altres després ningú al món no va ser considerat prou bo per aconseguir-ho".

La concessió a Dylan del Premio Nobel de Literatura per part de l’Acadèmia Sueca ha estat una decisió que no ha agradat a tots, en donar-li el guardó a un cantautor.

Tanmateix, "ni una sola vegada no he tingut temps de preguntar-me: 'són les meues cançons literatura?", va assegurar Dylan, que va agrair l’Acadèmia Sueca "per prendre’s el temps de considerar aquesta qüestió tan concreta i, en última instància, per donar una resposta tan meravellosa".

El nou premi nobel va assenyalar que les seues cançons, que "són el centre vital de gairebé tot", sembla que "han trobat un lloc en la vida de molta gent en moltes cultures diferents" i està agraït per això.

En el seu text va recordar que quan va començar a escriure cançons, sent adolescent, i fins i tot en tenir alguna cosa de fama, somiar en gran suposava esperar gravar discos i que les seues cançons sonessin a la ràdio, és a dir, arribar "a una gran audiència" i poder "continuar fent el que t’havies proposat".

Al final, ha gravat dotzenes de discos, tocat milers de concerts a tot el món, "davant de 50.000 persones, però també davant de 50" i va assegurar que és "més difícil" fer-ho en el segon cas.

50.000 són una persona única, però 50 no. "Cada persona té una identitat individual separada, un món dins d’elles mateixes. Poden percebre les coses amb més claredat".

En aquest cas, "es posa a prova la teua honestedat i com es relaciona amb la profunditat del teu talent. El fet de què el comitè Nobel sigui tan petit no em passa desapercebut"

Quan Dylan va saber que havia aconseguit el Nobel, després de "més de diversos minuts per processar-lo de manera adequada", va recordar de William Shakespeare i en les coses que pensaria en escriure i construir una obra, no només des del punt de vista de l’escriptura sinó de detalls quotidians.

"Ben plantat que l’última cosa que Shakespeare tenia al cap era la pregunta de si això és literatura", va indicar Dylan.

I com Shakespeare, el cantautor també està ocupat "amb freqüència" en la recerca dels seus esforços creatius i "bregant amb tots els aspectes mundans de les coses mundanes de la vida" com qui seran els millors músics per a una cançó o si està gravant en l’estudi adequat.

I és que -va concloure- hi ha coses que "mai no canvien, ni en 400 anys".