Enric Granados, català universal

El president Carles Puigdemont va enaltir ahir l’“elevació espiritual” del compositor i pianista lleidatà Enric Granados, que va descriure com un “català universal” en l’acte institucional commemoratiu de l’Any Granados al Palau de la Generalitat. Un any a punt d’acabar-se, en el qual s’ha commemorat el centenari de la mort del músic, però que no és un final sinó el zenit del bienni dedicat a l’artista, ja que durant el 2017 se celebraran també els 150 anys del naixement. “Un país que sap honrar els seus fills més distingits, que ens han ajudat a elevar-nos espiritualment, s’atansa molt al propòsit que els seus grans homes van pensar per al futur”, va proclamar Puigdemont, en un acte al qual no van faltar les principals autoritats polítiques de Lleida, encapçalades per l’alcalde, Àngel Ros, i el president de la Diputació, Joan Reñé, així com un nét del compositor, Enrique Granados, acompanyat d’una altra desena de descendents. Aquest, en nom de la família, va agrair el reconeixement institucional i va recordar la figura del seu avi a través de les històries que li explicava el seu pare. Per la seua part, el conseller de Cultura, Santi Vila, va celebrar que revisitar Granados permet descobrir un “personatge extraordinari molt vinculat a la societat del seu temps”. Àngel Ros va remarcar el sentit d’universalitat de Granados, en totes les etapes de la seua vida, i va afirmar que també “va ser profundament cosmopolita”, un creador amb vocació i visió universal que es va comprometre amb la cultura catalana i els moviments culturals que es van gestar a finals del segle XIX i principis del XX. Àngel Ros també va assenyalar la importància de l’homenatge a un compositor d’importància “catalana, espanyola i universal”, ja que va ser “un referent de la talla de Sibelius i Béla Bartök”.

Després dels parlaments, el pianista José Menor –que al gener va protagonitzar el concert inaugural de l’Any Granados– va interpretar Requiebros, de l’òpera Goyescas, i Josep Buforn, també al piano, va acompanyar la soprano Marta Mathéu en La maja y el ruiseñor, de la mateixa òpera, i Elegia eterna, de Cançons catalanes.