El tenor argentí José Cura: «El públic es trobarà amb un injecció d'energia»

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) s’ha proposat acabar l’any amb un director de luxe: el tenor argentí José Cura però en la seua faceta de director. I és que la formació musical està disposada a celebrar el seu quinzè aniversari (es compleix el 2017, però els actes ja van començar fa unes setmanes) amb magnificència. Ahir van viure el segon assaig junts.

Què el porta a dirigir l’ Orquestra Simfònica Julià Carbonell? La coneixia?

No. Va ser la meua amistat amb Alfons [Reverté]. M’ho va proposar i em va advertir: “T’aficionaràs als meus nois perquè són meravellosos.” I tenia raó. Aquí estem, és el segon assaig i gaudim com si ens coneguéssim de tota la vida.

Amb quina formació s’ha trobat?

Sobretot he trobat una orquestra de gent jove d’esperit que té ganes de treballar, de fer música, de divertir-se i de ser reconeguda per això. Això últim és important, perquè una de les coses per les quals més pateixen els músics en general és per la incertesa del demà perquè és la seua professió, a la qual dediquen anys d’estudi. És veritat que es diverteixen, però comporta hores d’assaig i treball, i hi ha d’haver pressupostos institucionals perquè les orquestres puguin treballar i tornar amb bonics concerts a la societat el que la comunitat els dóna reconeixent la seua existència.

Ha actuat en més d’una ocasió al Liceu de Barcelona. Coneix les polítiques culturals de Catalunya?

No, no acostumem a submergir-nos en les polítiques culturals dels països als quals acudim com a directors o artistes convidats. El que sí que faig és preguntar-los als músics pel seu dia a dia.

Per exemple?

Els he preguntat si actuen al teatre nou [la Llotja] i m’han explicat que no, que es fan poques òperes, que no hi ha pressupost. Per cert, aprofito per tirar la pilota a qui correspongui i dir que m’encantaria visitar-lo per dins, però més que això, viure’l, habitar-lo [riu]. Quan el 2006 em van donar la Medalla Granados, l’alcalde em va explicar que tenien intenció de construir-lo. Han aconseguit el somni i m’agradaria, més que visitar-lo, habitar-lo.

Queda dit. Què es trobarà el públic del concert?

El públic trobarà, i això ho garanteixo al cent per cent perquè els meus concerts són així, amb una injecció d’energia i perquè l’orquestra té la seua energia pròpia, gent que toca amb molt entusiasme, molta passió; a més sóc molt provocador i els estimulo que deixin anar tot el que deixen anar sempre i més. Com els dic als músics, no ens pagaran ni més ni menys, però que al baixar de l’escenari, puguem dir: Hem fet un superconcert! A més el repertori és molt bonic. La Simfonia del Nou Món no necessita presentació i aquesta obra de Piazzolla pot ser que mai s’hagi tocat a Lleida, perquè s’interpreta poc.