El dia a dia de la guerra en imatges

Francesc Boix és l’únic espanyol les fotografies i testimoni del qual als judicis de Nuremberg i Dachau del 1946 van servir per condemnar diversos capitostos nazis. Són paraules de Ricard Marco, un dels comissaris de l’exposició Fotografies de Francesc Boix, que des d’ahir i fins al 29 de gener vinent podrà veure’s a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Es tracta de més d’un centenar d’imatges sobretot del dia a dia a la rereguarda durant la Guerra Civil, encara que també alguns moments d’instrucció de combat i d’acció del front d’Aragó i del Segre. S’hi poden veure personalitats com el desaparegut Víctor Torres parlant als soldats, o Teresa Pàmies desfilant al funeral de Nicanor Felipe, cap de la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Però sobretot mostra la quotidianitat dels soldats juntament amb els veïns, amb escenes de ball al Santa Maria de Meià o al Castell del Remei i capbussons al mateix enclavament, a Penelles, per posar un exemple, a més d’escenes en poblacions com Linyola, Baldomar o Camarasa.

Entre les imatges probablement més impactants destaquen les destrosses que van causar els bombardejos en poblacions com Sanaüja, Vilanova de la Barca o Térmens. Fins i tot es mostra un tanc al mig del riu Segre a Vilanova de la Barca, l’agost del 1938. És el que avui pot veure’s restaurat a la mateixa població. Les 132 imatges de l’IEI formen part d’un fons de 1.368 negatius, que va poder ser recuperat per la Comissió de la Dignitat l’any 2013 a l’adquirir-lo quan estava a punt de vendre’s en una subhasta pública. Un cop van ser comprats, van ser dipositats a l’entitat Fotoconnexió, que es va encarregar de digitalitzar-los i estudiar-los. Es va descobrir així que les imatges eren obra de Francesc Boix.

Un testimoni d’excepció dels horrors de Mauthausen

Francesc Boix (Barcelona, 1920-París, 1951) es va comprometre amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i això el va portar amb 17 anys al capdavant d’Aragó i del Segre com a fotògraf de l’Exèrcit Popular de la República. Es va exiliar a França després de la Guerra Civil i va estar internat en diversos camps. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a les brigades de treball de l’exèrcit gal fins que va ser capturat pels alemanys. El 1941 va ingressar al camp de concentració de Mauthausen, on va treballar al servei fotogràfic. Va amagar milers d’instantànies amb altres col·legues, cosa que, juntament amb el seu testimoni, va contribuir a condemnar caps nazis durant els judicis de Nuremberg i Dachau. Va morir als 30 anys a París, a causa de les seqüeles de l’estada a Mauthausen.