El CD agonitza, el vinil està cada dia més de moda i tornen els cassets

Pocs han regalat aquest Nadal un CD, format en clara recessió davant les descàrregues i les escoltes en 'streaming', si bé els Reis Mags vénen carregats de vinils i, sorprenentment, d’alguns cassets, aquelles cintes omnipresents als 70 i 80, que els menors de 30 anys acaben de descobrir.

Durant les seues compres nadalenques, els fidels del CD han pogut comprovar que moltes botigues de discos emblemàtiques han tancat en els últims anys, però els més observadors també s’hauran adonat del naixement d’altres botigues de discos, les de vinils, que últimament també tenen cassets.

Han hagut de passar les generacions dels CD, els Minidisc, els mp3, els Ipod i la música en plataformes com Spotify, Deezer, Soundcloud o Grooveshark, perquè el vinil i el casset s’hagin tornat a posar de moda.

La presència del casset és molt recent, i encara residual, però el vinil ja ha superat en vendes a les descàrregues digitals al Regne Unit, segons les dades recentment publicades per l’E .R.A (Entertainment Retailers Association).

En temes musicals, el Regne Unit marca tendència, pel que es pot presagiar que les vendes de vinils augmentaran al nostre país en els propers anys.

El responsable del segell discogràfic Bankrobber, Marçal Lladó, té una explicació per a aquest auge del vinil: "La gent jove escolta música bàsicament per Internet, però si té especial afecte per un disc el compra en vinil, és una nova relació dels consumidors amb la música a través de l’objecte".

"El vinil té millor cartell que el CD, que té una aparença molt més barata. El vinil es veu com una obra d’art, una mica per guardar, per col·leccionar", va dir recentment Dave Reilly, de Warner Music Londres.

Però al vinil ja li ha sortit un competidor, el modest casset, un format que els majors de 40 anys coneixen molt bé, però que els menors de 30 acaben de descobrir.

Les cintes de casset estan vivint una segona joventut gràcies a la generació més jove, la que va nàixer en l’era digital, amb el so net del CD i mp3, i que ara aprecia la personalitat que adquireixen les cançons escoltades en format analògic.

Sembla que la indústria musical no mor, només es transforma, encara que ningú no nega que aquest sector ha patit molt durament la crisi econòmica dels últims anys, agreujada per les descàrregues il·legals, que han fet molt mal al sector.

En paraules de Jordi Castelló, un dels propietaris de Discos Castelló, la llegendària botiga de discos barcelonina que va tancar les seues portes el 2016, "potser algun dia el Govern prengui mesures contra les descàrregues il·legals com ha passat a França i altres llocs, però quan ho facin, ja serà tard per a molts".

El consum per Internet, tant el legal com l’il·legal, ha obligat a tancar moltes botigues, però altres han obert, com Ultra Local Records, un espai especialitzat en música local, que ven cedés, vinils i cassets, i fomenta la cultura de proximitat amb activitats, concerts i sessions de DJ.

Amb el canvi de model també han aixecat la persiana noves botigues de vinils, tant antics com nous, i s’han creat noves rutes de consum musical.

Barcelona és un clar exemple. Abans els aficionats a la música anaven en peregrinació al carrer Tallers de Barcelona, on hi havia botigues llegendàries com Discos Castelló.

Ara a Tallers proliferen les botigues de roba, un canvi que lamenten els fidels del CD, que enyoren l’ambient roquer que es respirava abans en aquest cèntric carrer.

Però hi ha qui no es lamenta, més aviat se sorprèn, que a Tallers encara sobrevisquin establiments de tota la vida, com Discos Revolver.

És el cas de Nicolay Abril, un periodista colombià a qui li sembla "increïble que a Barcelona hi hagi tantes botiguesde cedés", una cosa que al seu país no ocorre, segons comenta.

Molt a prop d’allà, als carrers que envolten el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), un turista francès va de botiga en botiga amb una guia a la mà titulada "La ruta del vinil".

"Hi ha molt bona oferta de vinils a Barcelona", comenta gratament sorprès Jean-Luc, que viu a París, on culturalment no falta de res, però que ha aconseguit trobar a Barcelona discos antics de grups espanyols impossibles de trobar en cap altra part.

Sembla clar que el vinil està de moda, encara que, com diu Marçal Lladó, "no seria estrany que en deu anys torni a emportar-se el CD".