L’Argentina acomiada Ricardo Piglia, mestre de les lletres

L’Argentina s’ha acomiadat de l’escriptor Ricardo Piglia, un dels mestres de les lletres contemporànies llatinoamericanes, mort ahir als 75 anys després d’alguns lluitant contra una Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA).

Amics i familiars van anar a donar l’últim adéu a l’autor de "Respiració artificial" i "Plata Cremada" en un vetllatori íntim que es va prolongar des d’ahir a la nit fins ahir al migdia al barri de Buenos Aires de Vila Crespo, a la zona nord de la capital argentina.

El comiat del fèretre va ser discret, sense homenatges oficials ni grans desplegaments mediàtics, encara que la mort de Piglia ha ocupat avui els titulars dels principals diaris argentins.

"Ricardo Piglia, la màquina d’explicar històries," ha titulat avui el periòdic "Clarín" a la seua portada, mentre que el rotatiu "La Nación" li va recordar com "l’escriptor que ens va ensenyar a llegir".

Per la seua part, el diari "Página/12" va dedicar la seua primera pàgina completa a una vinyeta de Piglia realitzada per l’il·lustrador Rep i va convidar altres importants referents de la literatura argentina, com Alan Pauls o Horacio González, a escriure sobre Piglia.

"Per a Ricardo la ficció era un imperceptible moviment d’un objecte real, que havia de continuar sent real, i alhora deixar algun petit indici que s’havia corregut de lloc. Va crear així una zona d’incertesa sobre l’ésser narratiu, que va acompanyar tota la seua aventura literària," va descriure Horacio González en el seu text.

Aquests homenatges es van sumar als que ja van realitzar ahir multitud de grans noms del món de la cultura llatinoamericana, des del ministre de Cultura argentí, Pablo Avelluto, fins l’actor Gael García Bernal, així com milers de ciutadans anònims admiradors de l’escriptor, que li van recordar a les xarxes socials.

Piglia, nascut el 24 de novembre de 1941 a la localitat de Buenos Aires d’Adrogué, era considerat un dels exponents més grans de la nova època narrativa argentina i entre els últims guardons que va rebre per la seua trajectòria hi ha el Premi Iberoamericà de Narrativa Manuel Rojas (2013) i el Premi Formentor de las Letras, el setembre de 2015.

El també editor, crític i professor universitari havia confessat en una entrevista amb Efe el novembre passat que acabava d’acabar un llibre de contes i treballava en un altre sobre les novel·les curtes de l’uruguaià Juan Carlos Onetti.

A més, revisava el tercer i últim volum de "Els diaris d’Emilio Renzi", la seua autobiografia, de la qual va publicar el segon volum l’any passat.

A les seues pàgines recorre en tercera persona a través del seu "àlter ego", l’autor Emilio Renzi (el segon nom i el segon cognom de Piglia), mig segle de la seua vida.

El 24 de novembre passat, l’autor, que el 1967 va publicar el seu primer llibre de relats, "La invasió" i l’obra del qual va arribar al cinema gràcies a la pel·lícula "Plata cremada" (Marcelo Piñeyro, 2001), basada en el seu llibre homònim, va complir 75 anys envoltat d’amics i familiars.

Tal com va reconèixer en aquell moment, la literatura li permetia "continuar viu" després que el 2013 li diagnostiquessin l’ELA, una malaltia que afecta la mobilitat però no les facultats mentals i que va fer que en els seus últims temps necessités suport bàsic per llegir i treballar.

"La malaltia m’ha fet descobrir l’experiència de la injustícia absoluta. Per què a mi?, se’n pregunta un, i qualsevol resposta és ridícula. La injustícia en estat pur ens fa rebel·lar-nos i persistir en la lluita", havia comentat Piglia a Efe en aquella entrevista.