«La generació de les nostres mares mereix un homenatge»

L’escriptora Care Santos (Mataró, 1970) va guanyar divendres, dia de Reis, el 73è Premi Nadal, el més veterà de les lletres espanyoles, amb la novel·la Media vida, que atorga l’editorial Destino i que es publicarà simultàniament en català i castellà el 7 de febrer. Amb l’amabilitat que la caracteritza, del volum va parlar ahir amb SEGRE.

Què trobarà el lector a la novel·la

Media vida

?

Es remunta al 1981 i és una història que gira entorn d’una reunió de cinc dones d’uns 40 anys que van coincidir d’una forma bastant dramàtica en un internat quan eren adolescents i feia més de tres dècades que no es veien. Però, sobretot, és una novel·la sobre el perdó, perquè hi ha la necessitat de perdonar. En realitat, hi ha una citació de Joan Carles Mèlich, que ho va marcar tot: “Només es pot perdonar l’imperdonable.” I això és el que han de fer aquestes dones: perdonar l’imperdonable. Encara que no puc avançar què és l’imperdonable.

Com va nàixer?

D’una reunió real, el 10 de juliol del 2015, amb les meues excompanyes del col·legi de monges. Aleshores, en una trobada amb trenta dones va aparèixer la màgia, la qual cosa només pot sorgir d’una reunió entre dones: ens vam explicar moltes coses i em van fer prometre que escriuria sobre això. La novel·la no és la recreació de la trobada, m’hi vaig inspirar i l’he ampliat a la generació de les nostres mares.

Un homenatge a les dones?

La generació de les nostres mares mereix un homenatge, i volia fer-lo. Són aquelles dones que van nàixer als anys 30, que es van educar en un país gris, moltes vegades molt trist i amb una sèrie de condicionants immensament conservadors, que a poc a poc van anar avançant cap a una modernitat que en alguns casos les ha deixat petrificades, perquè han hagut de fer un llarguíssim camí.

Algunes de les seues novel·les, com per exemple

Habitacions tancades

,

s’han adaptat per a la televisió. Creu que

també podria arribar a la pantalla?

Et diré més: no només això, sinó que, ara que he vist com és el treball, crec que és fàcilment adaptable tant al teatre com al cine. En part, perquè seria barata [riu], perquè transcorre en un únic espai.

s’ha allunyat del seu vessant més historicista. S’ho va prendre com un repte?

La veritat és que sí. Em venia de gust fer una cosa diferent. La meua intenció amb Media vida era escriure amb un altre ritme i un altre to i m’hi he sentit còmoda.