Aran, amb un tabernacle gòtic únic

El que havia de ser una simple operació de neteja d’un espai secundari a l’església de Santa Maria de Cap d’Aran, al poble de Tredòs, a Naut Aran, va acabar amb el descobriment d’una peça artística única a Catalunya, uns fragments d’un tabernacle policromat d’època gòtica, datat a finals del segle XIII o principis del XIV.

La història d’aquesta troballa, que va tenir lloc el gener del 2014, i de la posterior identificació i restauració, ha aparegut publicada a l’últim número de la revista especialitzada Lambard. Estudis d’art medieval, vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’un treball firmat per Elisa Ros, tècnica de patrimoni del Conselh Generau d’Aran; María José Gracia, restauradora que s’ha encarregat d’aquesta peça sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat; i l’historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco.

La troballa es va completar identificant al MNAC el sant diaca de Tredòs que guardava el moble

Ros va explicar a SEGRE que el descobriment es va produir en unes petites habitacions situades sota el cor de l’església, que antigament servien de graner per emmagatzemar el blat procedent del delme, un impost eclesiàstic medieval. “Buscàvem els pals d’un crucifix que havíem vist en foto a l’església. Vam pensar que podien trobar-se en aquest espai que, amb el temps, s’havia omplert de trastos. I quan ens vam posar a netejar-lo, va aparèixer aquesta peça gòtica.”

No es tractava d’un retaule sense més ni més. Alberto Velasco el qualifica d’“excepcional”, com una “baula perduda” entre els frontals amb què es va començar a decorar la part baixa dels altars i els grans retaules gòtics que van acabar lluint a la zona del presbiteri. Els 21 fragments que van poder rescatar-se suposen un 50% del que seria el tabernacle original, un moble amb un plafó central i unes taules laterals que tancaven el conjunt a tall d’armari, que se situava sobre l’altar. “Es tracta d’un model que es coneix en diversos punts d’Europa i Espanya, però a Catalunya no s’havia documentat fins ara”, va assegurar Velasco.

La troballa es va completar amb una segona part també del tot singular. L’escultura que acollia aquest tabernacle ha pogut identificar-se al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on va ingressar l’any 1932 procedent de la col·lecció art Plandiura, gràcies a l’empremta deixada al moble.

Es tracta d’un sant diaca originari de Tredòs, que coincideix en forma i mida amb la silueta perfilada al plafó central del tabernacle. És una escultura realitzada al taller de Sant Bertran de Comenge, la diòcesi medieval francesa a la qual pertanyia Tredòs. Després de la restauració, finançada entre el Conselh Generau i la Generalitat, la idea és presentar el moble al públic en una exposició a Santa Maria de Cap d’Aran. “Possiblement aquesta pròxima primavera podrem inaugurar la mostra, amb el moble completat amb unes taules neutres i amb alguna projecció o fotografia de l’escultura”, va assenyalar Elisa Ros.