‘Cavall Fort’, 55 anys cavalcant

La revista infantil i juvenil ‘Cavall Fort’ va complir al desembre 55 anys, els últims 18 dirigida per la lleidatana Mercè Canela, de Sant Guim de Freixenet. La publicació va nàixer el 1961 perquè els nens poguessin llegir en català en una època en què era difícil. Superades aquestes vicissituds, ara és una font d’aprenentatge per als més petits.

La publicació ‘Cavall Fort’ ha arribat als 55 anys, una cosa que poques revistes han aconseguit. Quins reptes de futur es plantegen?

Entre d’altres, continuar fent una revista en paper de molta qualitat, perquè creiem que el paper encara ocupa un lloc molt important en els hàbits de lectura, però alhora, tenir un paper important, actiu, a les xarxes.

Contes, còmic, naturalesa, art, jocs..., continguts que busquen provocar la curiositat dels nens

Digitalitzaran la revista?

No. Estem immersos de ple en la renovació de la pàgina web, volem fer arribar la revista d’una altra manera, però no la digitalitzarem. Són camins diferents.

Una de les claus de l’èxit és el contingut variat?

Crec que és important donar al lector coses que potser no et demana, però que si les troba les descobreix. No s’ha de pensar només en el que volen els lectors, sinó en el que tu pots donar-los. Potser no ho volen perquè no ho han descobert.

Per exemple?

Una pàgina d’art, potser a alguns nens no els interessarà, però a altres començarà a despertar-los alguna cosa. Si tot fos art, naturalesa o còmic, per exemple, seria molt limitat, però és molt diversa, cosa que permet despertar la curiositat dels nens i això ens agrada.

?

lleida

El desembre del 1961, poc abans de Nadal, els nens catalans van gaudir d’un regal de Reis avançat: el naixement de la revista infantil i juvenil Cavall Fort, que acaba de complir 55 anys, els últims 18 dirigida per la lleidatana Mercè Canela (Sant Guim de Freixenet, 1956). A més, ara la publicació pensada per a un públic d’entre 9 i 15 anys té un germà petit, El Tatano, que camina independent des del mes d’octubre del 2005, encara que va començar a fer els seus primers passos el 1990, creat per acompanyar el públic més petit, a partir dels quatre anys.

Les aventures i historietes de personatges com Ot el bruixot, Jep i Fidel, Massagran o Jan i Trencapins formen part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions de nens catalans. Fins i tot Els Barrufets van ser popularitzats a les seues pàgines.Cavall Fort va nàixer en plena postguerra arrel de la preocupació comuna de persones de diferents formes de pensar i procedències que la canalla no pogués llegir ni aprendre a escriure en català. Entre ells hi havia Ricard Tussell, Joaquim Ramis, Ramon Fuster o Josep Espar Ticó, per citar només alguns noms. Feia 22 anys que havia acabat la Guerra Civil espanyola, l’ambient era encara molt gris però ja apuntava l’afany de supervivència cultural.

Sabien que mai obtindrien els permisos necessaris per part del Govern, així que van buscar un paraigua que els emparés: van ser els bisbats de Vic, Girona i Solsona que, gràcies al Concordat, tenien un cert marge de maniobra sense haver de sotmetre’s a les directrius del Govern. Segons recorda Canela, ja des del primer moment els responsables tenien clar que hi havia paràmetres irrenunciables: la revista havia d’arribar al lector, ser de molta qualitat, variada, amb il·lustracions i literària.

El que sí que va suscitar un gran debat va ser el dubte d’introduir o no el còmic. Entre el consell de redacció hi havia un sector que no hi estava d’acord perquè considerava que no seria un element que ajudés els nens a aprendre a llegir. Les fermes conviccions de la pedagoga Marta Mata, entre d’altres, van ser crucials per introduir-lo. D’aquesta forma, Cavall Fort es va convertir també en la porta d’entrada a Catalunya de còmics de la prestigiosa tradició francobelga, amb personatges com Els Barrufets.

Per la revista han passat grans noms de la literatura catalana per a nens i joves, com el lleidatà Josep Vallverdú, a banda d’altres autors catalans de la talla de Joaquim Carbó; així com plomes per a tots els públics com Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner...

Menció a part mereixen els grans noms de la il·lustració, amb firmes com la de Cesc, Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Madorell o Roser Capdevila, entre molts altres. S’hi ha d’afegir les col·laboracions de firmes artistes com el creador vinculat a Agramunt Josep Guinovart, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Joan Hernández Pijuan i Albert Ràfols-Casamada, que van ser convidats a firmar algunes de les portades de la publicació, dirigida des dels inicis fins al 1978 per Josep Tremoleda.

El va seguir Albert Jané, des del 1979 fins al 1997, i el 1998 li va prendre el relleu Canela. Amb ella la revista es va endinsar a l’era d’internet i es va convertir en una de les primeres a disposar de pàgina web. Una altra de les seues apostes va ser convertir El Tatano en una revista independent per a nens a partir de quatre anys. Els temps han canviat i amb ella els seus continguts, però sempre buscant despertar la imaginació.

La revista per disfrutar de les primeres lecturesEl naixement d’El Tatano com a revista independent ha estat un dels assoliments que més aprecien els seus responsables. Pensada per acompanyar les lectures dels nens que comencen a llegir, d’entre 4 i 8 anys, va nàixer com un suplement de Cavall Fort, el germà gran. Va iniciar la seua etapa com a suplement el 1990 i el 2005 es va convertir en una publicació mensual independent.