El ‘Nobel’ català de les lletres

L’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) va ser distingida ahir amb el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, pel seu “compromís amb la cultura del país”, i es converteix així en la cinquena dona que recull aquest guardó en la història del premi –després de Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló i Maria Antònia Oliver–, segons el veredicte fet públic pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Simó va rebre aquesta distinció com una certa reparació. Un punt final al “rebuig” i a la no-correspondència que, segons va confessar, ha sentit al llarg de la seua vida d’escriptora als Països Catalans. “Els he estimat amb bogeria i sempre he sentit que no era corresposta”, va afirmar l’escriptora, convençuda, ara sí, que “l’amor és mutu”.

El jurat va valorar l’“obra immensa i extensíssima” publicada per Simó al llarg de 40 anys en què ha conreat novel·la, poesia, assaig, periodisme, teatre i guions de ràdio i televisió. Simó va lamentar que la seua escriptura ha estat objecte de burles i tòpics: “He donat la imatge, per ser dona i d’edat, que escric històries d’amor per a tietes, que escric per a dones, i m’he sentit rebutjada moltes vegades”. “De tota manera, no he abandonat, a cada bufetada una mica més d’impuls”, va dir la guardonada, que va qualificar el reconeixement com el Nobel català. “El fet que aquest premi hagi estat capaç d’atansar-se a les dones crec que és de justícia perquè hi ha grans dones escriptores”, va remarcar Simó, que ultima un poemari amb altes dosis d’erotisme i una novel·la juvenil, i també té al cap una novel·la més ambiciosa. L’entrega del premi serà el 20 de febrer al Palau de la Música.

“Sóc independentista dels Països Catalans, no antiespanyola”“Sóc independentista dels Països Catalans, no antiespanyol, no odio Espanya: vull que siguem bons veïns i que el país tingui barreges”, va subratllar l’autora, que es va definir com una barreja de tradicions, cosa que veu com a “genèticament bo i culturalment esplèndid”. “Sóc una independentista amb moltes ganes de deixar de ser-ho”, va dir el recordar les dificultats del català durant el franquisme, i va afegir que “l’independentisme no és una ideologia, sinó un estat al qual arribar”.