El cine espanyol es reivindica

La 31a edició dels premis Goya va transcórrer dissabte a la nit en un to “blanc trencat” –sense crítiques polítiques d’altres anys– amb l’humor del presentador Dani Rovira, que va reivindicar el paper de la dona en el cine portant sabates roges d’agulla, en una nit en la qual Tarde para la ira, del debutant darrere de les càmeres Raúl Arévalo, es va emportar quatre Goya, entre els quals millor pel·lícula, i JuanAntonio Bayona, millor director per Un monstruo viene a verme, va aconseguir nou estatuetes. Els premis van consagrar també doblement Emma Suárez com a millor actriu principal (Julieta) i de repartiment (La próxima piel). “Sóc molt feliç, ni en el millor dels nostres somnis”, va afirmar Arévalo, que va aconseguir aixecar l’estàtua després de nou anys. Bayona va recordar el seu pare, que li va transmetre “l’amor pel cine i la cultura en general”. Tots dos van demanar que es diversifiqui el finançament. Suárez va reflexionar sobre la “incertesa” que acompanya l’ofici i la “inseguretat”, al ser preguntada per la sensació que està experimentant una segona vida com a intèrpret. “La vida són moments i cal saber gaudir-ne, com el d’aquesta nit. És molt important, la feina”, va dir. Un dels moments emotius va ser quan l’artista Sílvia Pérez Cruz, Goya a la millor cançó original per Ai, ai, ai a Cerca de tu casa, va homenatjar els desnonats cantant una cançó en la qual la tornada deia “no hi ha tant pa”. Entre els convidats figurava el crític de SEGRE, Juan Ferrer, director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà.