Berlín dóna l'Or a una delícia hongaresa

La Berlinale es va inclinar ahir per una atípica història d’amor hongaresa per al seu Ós d’Or i va repartir altres grans honors entre l’humor extrasec del finlandès Akis Kaurismäki, en suport a un refugiat, i el retrat d’una indòmita congolesa, filmat per Alain Gomis. El màxim premi del jurat va ser per a Teströl és lélekröl (En cos i ànima), de la directora Ildiko Enyedi, una pel·lícula sobre dos éssers aparentment inhabilitats per a l’amor fins que descobreixen que, nit rere nit, comparteixen el mateix somni. La plata al millor director va ser per a Kaurismäki, el preferit de la crítica amb la seua història d’un sirià d’Alep a qui les autoritats neguen l’asil a The other side of hope.

Una altra plata, la del Gran Premi Especial del Jurat, va ser per a Félicité, el retrat d’Alain Gomis d’una dona que res deté, una opció conforme amb la vocació de cine reivindicatiu del festival. Una mujer fantástica, dirigida pel xilè Sebastián Lelio, va guanyar l’Ós al millor guió amb una història sobre el rebuig social d’una transgènere. La cinta va obtenir, així mateix, el premi Teddy a la millor pel·lícula de contingut LGBT del festival i una menció especial dels premis ecumènics, tots dos atorgats per jurats independents.

Els Óssos de Plata a les millors interpretacions van ser per a l’austríac Georg Friedrich, pel seu paper de pare atribolat a la recerca de vies de diàleg amb un adolescent a Helle Nächte (Nits brillants), i per a la sud-coreana Kim Minhee, per Bamui Haebyun-Eoseo Honja (Sola de nit a la platja).

La catalana Carla Simon va aconseguir el premi a la millor òpera prima amb Estiu 1993 (vegeu el desglossament). Va ser un palmarès compensat, entre compromís polític i aposta cinematogràfica, en una cerimònia en la qual hi va haver moltes al·lusions crítiques al president dels Estats Units, Donald Trump, i a altres “nois decidits a destruir el món”, en paraules del director de la Berlinale, Dieter Kosslick.

Millor òpera prima per a una directora catalana La jove cineasta catalana Carla Simon (Badalona, 1987) va guanyar el premi a la millor òpera prima amb el film Estiu 1993. La pel·lícula va rebre també el gran premi especial del jurat a la secció Generation Kplus, destinada al públic juvenil, exaequo amb la coreana Becoming who I was, de Chang-Yong Moon. La cinta de Simon parteix d’una història personal, la d’una nena que va perdre la mare. La idea de la trama va sorgir després d’haver rodat un curt de dos nens, germans, que s’enfronten a la mort de la seua àvia, segons va explicar la cineasta aquesta setmana després de la presentació de la cinta a la Berlinale. Estiu 1993, amb bona part de les escenes rodades a la Garrotxa, conta com Frida, de 6 anys, es veu obligada a deixar la gran ciutat després de la mort de la mare a causa de la sida per anar a viure amb els seus oncles al camp, i les dificultats que experimenta per adaptar-se a aquesta nova situació malgrat comptar amb tot l’amor i l’afecte de la seua nova família. Encara que és el seu primer llargmetratge a la Berlinale, Simon coneixia ja aquest festival, ja que va participar fa dos anys en el taller de guió que organitza el Berlinale Talents, un espai paral·lel al festival dedicat als talents emergents del cine.