EFEMÈRIDES UN ANY D?ACTIVITATS
Fermí Palau dóna nom a la biblioteca de la seua Albesa natal
Homenatge al poeta i mestre coincidint amb el 50è aniversari de l’equipament
Divendres es van iniciar els actes commemoratius del 50è aniversari de la biblioteca Fermí Palau.
La biblioteca d’Albesa compleix cinquanta anys i per commemorar l’efemèride ha estrenat nom i imatge. Des de divendres, aquest equipament cultural es diu Fermí Palau (1894-1966), en homenatge al poeta i mestre d’aquesta localitat de la Noguera. Amb el canvi de denominació, també s’ha modernitzat el logotip de la biblioteca, que és obra del dissenyador d’Albesa Josep Pulido.
“Teníem clar que havia de ser un nom que definís i singularitzés aquest espai”, va explicar l’alcalde i diputat al Parlament Antoni Balasch. I es va optar pel de Fermí Palau, un pedagog que sempre va defensar les biblioteques com a peces clau per eradicar l’analfabetisme (vegeu el desglossament). El nom, a més, es va consensuar amb la Central de Biblioteques i va ser aprovat per unanimitat en el ple de l’ajuntament.
La biblioteca d’Albesa és una de les més petites adherides a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i, coincidint amb el seu 50è aniversari, s’han portat a terme obres de millora a l’interior i a la façana.
Un any ple d’activitats L’acte de divendres, presidit pel director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, va suposar el tret de sortida a un any ple d’activitats. S’han programat xarrades d’escriptors, conferències, contacontes infantils i per a adults, exposicions, així com iniciatives per recuperar paraules i expressions pròpies d’Albesa i una Novel·la viatgera, oberta a tothom. “Volem convertir la biblioteca d’Albesa en un element dinamitzador del poble”, va assenyalar Balasch.
Un visionari de la cultura Josep Segués ha documentat àmpliament la biografia del poeta i mestre Fermí Palau. Recentment, va pronunciar una conferència a l’Ateneu Popular de Ponent en la qual va posar de manifest el seu caràcter visionari, que el va portar a concebre una xarxa de biblioteques a tots els pobles. Va ser Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona i secretari de campanya de Francesc Macià el 1923. Va rebutjar ser conseller de Cultura per seguir exercint la docència. Va passar vint anys a l’exili i està enterrat a Torrefarrera, d’on era natural la seua dona.
